La Guerra dels Trenta Anys i la Pau de Westfàlia
La Guerra dels Trenta Anys comença el 1618 i acaba el 48 amb el tractat de Westfàlia. Les tensions, amb el pretext religiós de fons, prenen caire de conflicte internacional, ja amb un marcat caràcter polític. Afecten al Sacre Imperi, el cor d’Europa.
Comença de forma gairebé anecdòtica: un grup de nobles protestants de Bohèmia planta cara a dos ducs reials d’Àustria (els van llençar per la finestra).
El conflicte té darrera religió i política. Religió perquè Bohèmia era protestant; i, l’emperador, catòlic. I política, perquè Bohèmia era independent i l’emperador volia controlar aquesta regió. Posteriorment les tensions s’estenen per Europa, amb el rerefons de la lluita per desfer-se de l’Emperador, les lluites calvinistes, etc.
Un altre conflicte sobreposat és Polònia. És el moment en què Catalunya i Portugal lluiten contra la Corona Espanyola i s’hi separen –Portugal definitivament; Catalunya durant un temps, en el qual passa a domini francès–.
Entre 1568 i 1648 es produeix la guerra d’alliberament i independència de les províncies unides a Espanya. Felip II manté amb mà de ferro el catolicisme, però aviat es produeix una separació entre les províncies unides del nord, calvinistes; i els territoris del Sud, que corresponen a Bèlgica i el sud catòlic i fidel al rei d’Espanya.
El 1584 es crea la República de les Províncies Unides del Nord. És una dada significativa perquè hi havia hagut les velles repúbliques italianes i amb aquest nou exemple de república, molt avançat per a l’època, fan un salt polític emmirallant-se en unes constitucions del segle XIV. Es doten d’organismes polítics d’organització. En part se sustentaven en el calvinisme, que justificava la revolta quan es considerava que el rei no atenia a les seves obligacions.
Passa a ser un espai de llibertat molt important al segle XVI i fins i tot encara al XVII o XVIII moltes persones amb una mentalitat progressista envien allà els seus fills a estudiar.
Econòmicament, van ser una potència de primer ordre, la qual cosa va possibilitar tenir un exèrcit potent.
Tot plegat es resol amb una violència extremada, sobretot al centre d’Europa. En algunes zones es va arribar a una mortaldat del 50%. S’acaba amb la pau de Westfalia, que suposa el desmembrament del Sacre Imperi. Com a conseqüència, existeix un gran recel amb la religió en el sentit que s’intenta evitar que mai més sigui un motiu de guerra.
En morir molta gent, com que els senyors no volen renunciar a la situació de què gaudien fins aleshores, forcen més la maquinària i exploten més als pagesos. Es pot parlar d’una refeudalització. L’estat fa una cosa semblant amb els tributs. Com a conseqüència de tot això, hi ha moltes revoltes.
Durant la Il·lustració, al segle XVIII, els il·lustrats no es cansen de repetir que per culpa de la religió van morir moltes persones. Aquesta idea s’obre camí després de l’any 1648.
En el bàndol protestant també hi va haver persecució, si bé mai no va ser tan sistemàtica ni programada.