Nota biogràfica sobre Ramon Llull

Ramon Llull va nàixer a Mallorca l’any 1232 o 33 i va morir l’any 1316 (és a dir, va morir molt vell). Se’l representa amb una barba molt llarga i irregular, connectada amb una vida sinuosa i l’experiència i la saviesa dels anys en una vida llarga.

Ramon Llull era un cavaller. La cavalleria és la base de la noblesa, encara que sigui la forma més baixa de noblesa. Era de família plebea però rica. Ell i la seva família s’instal·len a Mallorca poc desprès de la conquesta de Jaume I, probablement perquè ja tenia contacte amb els musulmans que hi havia amb anterioritat.

Es diu que fins als 30 anys va dur una vida dedicada als plaers terrenals. Al llibre que després s’ha anomenat Vida coetània explica que se li apareix Crist crucificat mentre escriu versos trobadorescos, però ell no en fa cas. Obsessivament se li apareix fins a cinc vegades i acaba per interpretar-ho com una crida a abandonar el seu mode de vida previ i canviar de vida, tot acostant-se a la paraula divina.

Va viure casat amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Després de l’experiència de la visió del Crist crucificat ven tots els seus béns per deixar la seva família en una bona situació econòmica. Dels 30 als 40 anys, es dedica a estudiar perquè s’adona de la seva ignorància de tot allò que realment és important i val la pena.

Arriba a dues grans idees: 1) calia portar l’Evangeli als infidels (per a ell, els musulmans i els jueus) i 2) calia reformar la cristiandat occidental que s’havia corrumput.

A nivell vulgar, això s’aconsegueix predicant. A nivell culte, s’aconsegueix amb la redacció d’una gran obra que remarqui els errors de jueus i musulmans, i, alhora, les virtuts del cristianisme.

Crea un centre, un convent, per l’ensenyament de llengües als futurs predicadors: té un gran sentit pràctic. Paral·lelament, vol redactar una obra que abasti tot el coneixement del seu temps i el vol fomentar en bases cristianes. A través d’aquests coneixements s’arriba a veure una imatge de Déu, una coneixença de Déu que Llull entén com el conjunt de sabers finals que venen de diferents llocs i branques diverses del coneixement i que, junts, aproximen a Déu. Ara bé, el salt final no es pot fer sense fe. El mètode per fer això que se sent cridat per Déu a realitzar rep el nom d’Art Lul·liana.

L’Art Lul·liana és una estructura de pensament lògic que preten encabir tot el coneixement humà. Seguint aquesta estructura, l’home arriba vora Déu i finalment la fe el porta a una visió de Déu, aproximada a la visió que es té de Déu en el més enllà. Llull és, per tant, un pensador no lògic, sinó logicista.

Totes les obres que va deixar, més de 350, estan immerses en aquesta estructura que és l’Art Lul·liana. Algunes d’elles, però, tenen la paraula «Art» al títol: aquestes són les fundamentals per conèixer el seu mètode. D’aquestes, en coneixem com a mínim 8, d’entre les quals potser la més fàcil per aproximar-s’hi és Art abreujada d’atrobar veritat.

A partir dels 40 anys comença la gran vida de Ramón Llull. En alguna ocasió predica, però en poques, donat que sobretot es dedica a escriure. Al mateix temps que escriu, viatja; per convèncer altra gent de la necessitat de reformar el món cristià occidental: s’entrevista amb qui té el poder polític (prínceps, reis), político-espiritual (el Papa) i acadèmiques. Va exposar la seva art a la Sorbona. Habitualment va rebre molt bones paraules, molt bona consideració, però poc ajut pràctic: el van anomenar Doctor Il·luminat.

En aquell moment, cap llengua vernàcula no tenia una gran prosa. Llull fa filosofia i teologia escrivint en vernàcula, en català. A més, escrivia en àrab i en llatí. L’àrab l’aprèn amb un esclau que va comprar.

La mentalitat de Llull és profundament medieval. En el Llibre de l’ordre de cavalleria i a altres obres crea la figura del cavaller espiritual, ermità, paral·lela a la figura del bon cavaller, que es dedica a la contemplació divina quan ja ha complert la seva missió en el món.

Llull va a Tunísia dues vegades a predicar, probablement en dos moments de desengany (en els quals davant la possibilitat de no poder canviar occident, opta per l’acció).

Llull és enterrat a Mallorca. la seva influència es deixa sentir fins al segle XVIII: per exemple Spinoza o Eckhart s’interessen pe la seva obra.