Mimesi

Álvaro Martínez Majado

Mimesi és una paraula que prové del grec mimeistkai i que se sol traduir per imitació, que prové de la religió i del teatre, i que té el sentit en art de fer present allò absent. Va ser portat d’aquests dos camps al de l’art de la ma de Plató.

Plató va fer una dura crítica d’aquells que imitaven el món de les coses sensibles (és a dir, els artistes) i, per tant, no contribuïen sinó a l’error i la il·lusió. A Plató no li semblava gens bé aquesta imitació de les coses sensibles (“hem de buscar una altra classe d’artista, que per la seva naturalesa virtuosa endevini la veritable naturalesa de la bellesa i la gràcia”, en paraules pròpies), però a causa de la seva crítica va passar als segles posteriors la idea d’art com a imitació de la realitat (a través de la igualtat visual, si es posa l’èmfasi en les arts plàstiques).

Aquesta idea va quedar fixada i va romandre vigent els segles posteriors. És, no obstant, una mimesi selectiva, perquè no imita qualsevol realitat sinó les coses belles, agradables de veure. L’art és imitació de la natura bella i té com a objectiu produir plaer i no disgust.

Així, es relaciona la mimesis amb la bellesa i el plaer estètic. Aquesta és una de les raons, juntament amb la flexibilitat del primer concepte, per la qual la idea d’art com a imitació de la realitat a través de la igualtat visual ha perdurat durant un període de temps tant llarg: quan un concepte es recolza només en ell mateix, és fràgil; en canvi, quan diversos conceptes semblen estar d’acord amb ell, com en aquest cas “bellesa” i “plaer estètic” estan d’acord amb “mimesi“, esdevé més sòlid.

Referències