Einstein: per què la guerra i per què la ciència

És possible descarregar la presentació de diapositives associada: format editable ODF, format de presentació PDF, fitxa a l’Internet Archive.

Introducció

Qui sap si per l’excentricitat que el caracteritza, qui sap si tant sols pel seu treball, qui sap si per la seva imatge peculiar, potser per una combinació d’aquests factors, el cas és que Einstein era una persona molt popular, tan popular que tenia una fama comparable aleshores a la que pot tenir, avui en dia, un personatge mediàtic¹. Com que això li atorga una important dimensió pública, també afavoreix les seves possibilitats de comunicar inquietuds, pensaments i conclusions, i el fa proper al públic inquiet respecte a la divulgació científica.

Aquestes dues vessants personals estan especialment marcades en Albert Einstein, fins a tal punt que de vegades es troben o formen trajectòries que acaben per donar girs en principi sorprenents.

El propòsit de les línies que segueixen a continuació no és comentar generalment les circumstàncies introduïdes aquí.

Teoria de la relativitat i comunicació de la idea

La teoria de la relativitat especial i la teoria de la relativitat general són els dos treballs pels quals Einstein és més conegut. Els punts clau de la primera són, segons l’opinió de Fidel Schaposnik, professor de Física de la Universitat Nacional de la Plata, la vinculació estreta entre els conceptes d’«espai» i «temps», l’establiment de la velocitat de la llum com a constant i que «massa i energia poden convertir-se l’una en l’altra»² en aquest canvi de paradigma respecte la mecànica newtoniana. Pel que fa a la segona, el professor Schaposnik el que destaca és que «[Einstein] va començar a pensar el rol de la geometria de l’espai en què ens movem. (…) Fa una teoria de la gravitació en què l’element fonamental és la geometria de l’espai i del temps.» ³

És palesa una voluntat d’Einstein de comunicar tan àmpliament com li sigui possible allò que ha determinat en el seu treball teòric, i la teoria de la relativitat no és una excepció en aquest sentit. La feina de divulgació la va començar a dur a terme pocs mesos després de la publicació dels articles en què s’establia la teoria de la Relativitat, i això vol dir que ho va fer en un moment en què ni comptava amb el suport de gran part de la comunitat científica ni molt menys amb el de la premsa.

Einstein va ser, en tot cas, un divulgador fora del comú, sobretot pel fet que pretenia delectar l’audiència o els lectors guiant-los per un camí que havia de ser anàleg al de la investigació, en lloc de simplificar el discurs amb l’esperança de fer de l’essència una cosa més comprensible. De fet, renegava d’aquestes reduccions: «No escassegen els autors capaços de presentar amb claredat una teoria actual, però casi sempre s’ofereix al lector un producte acabat, la qual cosa li impedeix sentir l’emoció de la investigació». Per a divulgar els seus propis postulats preferia conduir el «lector pel camí indirecte i aspre que jo mateix he recorregut, perquè és la meva única esperança que el resultat final li pugui intreressar.»⁴

Tot això no obstant, és possible que la complexitat del marc elaborat fes difícil comunicar a un públic ampli la idea, molt a pesar del propi Einstein que va fer tot el possible per salvar els obstacles i traslladar almenys certes nocions bàsiques, tot fent ús fins i tot de diagrames substitutius de les formules matemàtiques o metàfores esclaridores. El problema queda reflectit en paraules de Francisco Fernández Buey: «no fa encara massa temps era de curs legal la broma aquella que hi ha al món una dotzena de persones que entenen bé la teoria de la relativitat»⁵.

E=m·c²: de la ciència a la guerra

Probablement allò que més ràpid acudeix a la ment d’algú quan sent la paraula «Einstein» siguin dues coses molt concretes: «Relativitat» n’és una i «E=m·c²» deu ser, gairebé segur, l’altra⁶.

E és l’energia. m, la massa. I c, la velocitat de la llum. «L’energia pròpia d’un objecte és igual a la seva massa tantes vegades com la velocitat de la llum al quadrat»⁷. És un dels postulats de la teoria de la relativitat especial, una expressió senzilla i fàcilment memoritzable (cosa que sens dubte ha contribuït a la seva popularitat), a més d’una significativa aportació teòrica i involuntària a la bomba atòmica (juntament amb els treballs de Enrico Fermi, Joliot-Curie, Otto Hahn i Fritz Strassmann entre d’altres).

Cal recordar que en cap moment Einstein va tenir en ment la construcció d’aquesta arma en demostrar aquesta equació. «E=m·c²» no és destructiu com a tal, és un descobriment que només respon una voluntat d’aprofundir en el coneixement del cosmos; és la utilització militar que es va fer d’això el que va provocar les matances Hiroshima i Nagasaki. Einstein era una persona compromesa amb la pau, per bé que alguns trets concrets de la seva biografia facin dubtar a l’hora de qualificar-lo amb precisió fins al punt de no saber si cal dir-ne «pacifista», «antimilitarista» o «objector de consciència». Sigui quina sigui la tria, apareixen contradiccions.

El compromís amb la pau

Pacifista en temps de pau.

La negativa a firmar manifestos patriòtics en pro dels suposats drets que legitimaven a Alemanya per a la guerra va ser un dels primers punts de fricció d’Einstein amb els seus companys a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències, però també va ser una de les primeres constatacions públiques i notòries del seu antimilitarisme.

En Einstein i una minoria de científics preocupats per l’escalada militarista, l’alineació dels científics de cada país amb els interessos militars particulars de els seves respectives pàtries era un error que es contraposava a la situació desitjable per a Einstein, que seria una comunitat científica internacional i no mediada per nacionalismes.

Amb el coneixement de causa i la projecció pública que li donava la seva tasca com a científic, Einstein va participar en diferents iniciatives per la pau en el marc de la Societat de Nacions com a membre del Comitè de Cooperació Intel·lectual, fins que va dimitir en considerar que a la pràctica aquest organisme estava fent molt poc a favor de la pau i dels drets de les minories. Això, no obstant, no li va fer esborrar del cap la convicció que era necessària una estructura supra-nacional que treballés per la pau: el punt de vista planetari és un dels trets característics del pacifisme d’Einstein⁸.

En temps de pau, Einstein adopta un pacifisme que es podria qualificar de «radical», en el sentit que promociona la desaparició dels exèrcits, fomenta el desarmament, i condemna el militarisme patriòtic. No deixa de ser pacifista en temps de guerra, però entre les dues Guerres Mundials la seva posició es veu alterada, matisada o reconstruïda, per les seves declaracions o per les seves actituds.

Contribucions en l’àmbit militar.

No obstant aquestes conviccions antimilitaristes, Einstein va realitzar diferents investigacions que tenien una aplicació directa en l’àmbit militar en diferents moments de la seva vida. Segons Albrecht Fölsing, Albert Einstein va treballar, durant la Primera Guerra Mundial en girocompassos que podien incrementar la potència militar dels submarins i també en aeronaus⁹. D’altra banda, segons Frederic D. Schwarz entre d’altres, Einstein manté correspondència l’any 1943, en plena Segona Guerra Mundial, amb el Departament d’Artilleria de la Marina dels Estats Units d’Amèrica¹⁰ sobre com fer més precisa la trajectòria i més efectiva la detonació dels torpedes i, explica l’autor, aquestes epístoles estan conservades i sota responsabilitat del Naval Undersea Museum¹¹.

Les justificacions que dóna per a aquests canvis d’actitud, que es resumeixen la majoria de vegades en què es tracta d’intents d’evitar el mal major, no convencen una part dels integrants del moviment antimilitarista i pacifista¹². La part de la crítica a la que sí que convenç acostuma a referir-se a aquests viratges com a prova del caràcter «flexible» i «pargmàtic» del pacifisme d’Einstein¹³.

Objector de consciència.

Ni tant sols durant el temps que paral·lelament Einstein feia aquestes col·laboracions amb la indústria militar va deixar de donar suport als objectors en tant que col·lectiu. Sobretot en temps de la República de Weimar, Einstein va fer constants crides a la població per tal d’empènyer el màxim de persones possible cap a l’objecció. En alguns casos això significava entrar en la il·legalitat, perquè alguns països tenien lleis contra la objecció, però la seva intenció era que la qüestió de l’oposició al militarisme es convertís en un maldecap per aquests governs i en diverses ocasions va intercedir davant l’opinió pública en defensa dels objectors. Sense retirar el suport, va deixar de fer crides a l’objecció només quan ho va jutjar obligatori a causa de l’amenaça Nazi i tot i que va tenir discrepàncies puntuals amb alguns sectors, en cap moment va retirar la seva demanda que no es criminalitzés el moviment¹⁴.

Vacil·lació en la posició pacifista.

L’ascens del partit nacionalsocialista al poder va comportar molts canvis per a Einstein. Per bé que era previsible i de fet el físic feia temps que alertava d’aquesta possibilitat, Einstein es va trobar implicat en primera persona quan va veure confiscat el seu compte bancari i la caixa de seguretat de la seva muller. A més, casa seva va ser assaltada. Tot això es barrejava amb l’evident escalada de violència i la propaganda militarista i nacionalista que els nazis duien a terme i que Einstein rebutjava amb virulència. No va ser fàcil, per a un jueu com Einstein, mantenir la seva convicció de pacifista radical; de fet, va virar alguns graus la seva postura.

Imaginin Bèlgica ocupada per l’Alemanya actual. Les coses serien molt pitjor que en

1914, i llavors no van ser gens bones. Per això haig de dir amb tota franquesa: si jo fos belga, i donades les actuals circumstàncies, no em negaria a prestar el servei militar; al contrari, entraria en aquesta organització amb alegria i pensant que d’aquesta manera contribuiria a salvar a la civilització europea.¹⁵

Aquesta citació deixa completament clar que Einstein va fer seu el Si vis pacem, para bellum, almenys en les circumstàncies, concretes i particulars, que Europa vivia.

No va tornar a variar aquesta posició fins que no va acabar la guerra, i la nova postura va tenir probablement més a veure amb la preocupació motivada per les experiències d’Hiroshima i Nagasaki que amb el final de les hostilitats.

La postguerra, crítica de la bomba i el govern mundial.

Moltes de les persones que han estudiat aquesta vessant pacifista d’Einstein semblen coincidir que malgrat que la seva aproximació al problema varia segons les circumstàncies, Einstein és pacifista al llarg de la seva vida. Ho fa així, per exemple, Virginia Iris Holmes a Was Einstein Really a Pacifist? Einstein’s Independent, Forward-Thinking, Flexible, and Self-Defined Pacifism¹⁶.

El seu compromís amb la no-violència i el pacifisme es pot qualificar de «total» en el període que va des del final de la II Guerra Mundial fins al final de la seva vida, moment en què entre d’altres coses firma el Manifest de Científics per l’Abolició de la Guerra redactat per Bertrand Russell i conegut com a Manifest Einstein-Russell.

A més, Einstein va prendre partit per un govern mundial federal que servís d’àrbitre per evitar una altra catàstrofe com l’experiència nuclear ja viscuda.

Einstein era pacifista?

El més escaient en aquest cas és delegar la resposta completa, dedicada i curosa a aquesta pregunta en l’esmentat article de Holmes donat que, a més de defensar una tesi (que Einstein practica un pacifisme «flexible i pragmàtic»¹⁷, s’hi poden llegir les conclusions a què han arribat altres estudiosos d’aquest punt concret de la biografia d’Einstein. Un resum podria ser que no hi ha consens a l’hora de qualificar-lo de «pacifista», però tampoc s’imposa de manera clara i distinta cap teoria que permeti afirmar, de totes totes, que no ho és.

En relació amb això, cal aclarir algunes coses. Fins i tot en els moments de guerra en què Einstein col·labora amb el militarisme en certs aspectes, segueix defensant la creació d’estructures supra-nacionals i supra-estatals mediadores i capaces de garantir la pau, i pren diferents iniciatives encaminades a evitar la criminalització del moviment objector.

Einstein justifica la seva pròpia actitud com una col·laboració amb el mal menor, que és l’odiat militarisme, per evitar el mal major, un esclat encara més significatiu de violència a Europa. És important recordar que va renunciar a la nacionalitat alemanya optant finalment per la dels Estats Units d’Amèrica (passant per la nacionalitat suïssa). Però això no li va impedir alertar, també, sobre el que jutjava com una incipient militarització de la ciència als Estats Units, ni condemnar aquest procés.

Per últim, s’escau destacar que la convicció que el sistema militar és perjudicial, la identificació de patriotisme i militarisme i la certesa que el patriotisme s’hereta de la tradició i es transmet erròniament a través d’estructures educatives errònies, és quelcom que acompanya Einstein al llarg de la seva vida.

La responsabilitat en la bomba atòmica.

La responsabilitat d’Einstein en la bomba atòmica no és tan alta com sovint es pensa. Més enllà que la seva teoria de la relativitat servís com a base teòrica, cosa que no estava en mans d’Einstein evitar, i més enllà que el físic fes servir el seu prestigi per atraure l’atenció del president Roosevelt cap a la possibilitat que els alemanys fabriquessin una bomba atòmica, la seva participació en el Projecte Manhattan va ser pràcticament nul·la.

Arran investigacions punteres sobre l’urani, el físic Leo Szilard es va adonar de seguida de les potencialitats militars que presentaven algunes de les seves aplicacions. Una sèrie de dades li van fer sospitar que l’Alemanya nazi podria estar també al corrent d’aquesta possibilitat i, juntament amb un altre físic, Eugen Wigner, van visitar Einstein. Després d’una sèrie de deliberacions i discussions, van quedar d’acord en avisar el Departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica d’aquesta problemàtica que contemplaven i de la conveniència que els Estats Units s’avencessin als seus enemics en aquest camp. Així es com es va gestar la missiva que es va enviar al president, no pas per iniciativa d’Einstein, tot i que la va signar i va participar en la seva redacció.

La raó que hagi quedat a l’imaginari col·lectiu que Einstein és el pare de la bomba atòmica cal buscar-la en la mediació de la premsa entre la veritable activitat del físic i la idea que en queda en l’opinió pública.

El que sí que és cert és que aquesta carta va ser un dels elements que va motivar l’embrió del projecte Manhattan¹⁸. Leslie Groves, màxim responsable militar d’aquest projecte, poc abans de l’explosió de la primera bomba atòmica, havia redactat un document en què s’explicava com s’havien succeït els esdeveniments, i allà s’hi deia que l’«E=mc²» era un dels fonaments teòrics que havien fet possible la innovació militar i que la carta al president Roosvelt havia estat clau per posar en marxa la maquinaria que l’havia dut a terme. Això va servir de base a la premsa per situar a Einstein en l’epicentre de l’entramat que havia resultat en la bomba atòmica: la revista Time va publicar una portada en què se’l veia a ell amb la seva famosa equació i la imatge del fong atòmic de fons. Sengles articles del New York Times i del Scientific Monthly, entre d’altres textos, van acabar d’apuntar també la idea d’una estreta relació entre Einstein i la bomba, sigui per falta de precisió en la redacció, sigui per la interpretació que en van fer els lectors¹⁹.

No és, en qualsevol cas, la responsabilitat d’Einstein tan accentuada, clara i distinta com s’ha pretès, s’ha escrit i s’ha divulgat erròniament en ocasions. El propi científic ho va aclarit diverses vegades en vida, i un dels cops que ho va fer de manera més evident va ser en una sèrie de cartes dirigides al filòsof japonès Seiei Shinohara que deixen algunes citacions molt interessants, entre elles la contundent «Sempre he condemnat l’ús de la bomba atòmica contra el Japó però no vaig poder fer res en absolut per evitar aquesta fatídica decisió»²⁰.

Conclusions

Per què la ciència?

El fet de trobar-se davant quelcom fascinant i, a través del plaer de la investigació, experimentar l’emoció de comprendre quelcom que era misteriós fins aleshores, empeny a fer ciència: «L’experiència més bonica que podem tenir és el misteri. És l’emoció fonamental que està al bressol del veritable art i la veritable ciència.»²¹

I, deixant de banda aquesta motivació, quina és la principal raó de tot investigador científic amb principis per fer la seva feina, si no la cerca de la veritat? També l’és en el cas d’Einstein, i el físic no ho oblida en el moment d’autodefinir-se: «Els ideals que han il·luminat el meu camí una vegada i una altra i que m’han donat el coratge per afrontar la vida amb alegria han estat la Bondat, la Bellesa i la Veritat»²².

En aquesta mateixa citació es veu clarament com Einstein situa a la mateixa alçada la seva recerca de la Veritat, la qual cosa és fer ciència, amb la seva inclinació cap a la Bondat, concepte que connota preocupació pel fet social.

I és que, per a Einstein, la ciència no pot pretendre viure emancipada del fet social. No només perquè per fer ciència és imprescindible sense fet social: sense comunitat científica. No només perquè anhelava la construcció d’una comunitat internacional científics en certa mesura aristòcrata. No només perquè ell com a científic hagi decidit pronunciar-se sobre el que afecta a la polis. També perquè la ciència és responsable en part de l’alienació²³, de la guerra (per això demana als científics que es neguin a investigar per a la guerra en la Conferència Internacional d’Opositors a la Guerra de 1931) i d’altres qüestions d’àmbit social.

Probablement les crítiques que Einstein fa a la ciència que li és contemporània permeten comprendre amb més claredat quina és la ciència que volia, la ciència que buscava i la ciència que li semblava necessària: ciència amb un per què. Una ciència al servei de la societat: per quina raó, si no, demanaria independència dels poders i del nacionalisme militarista i condemnaria el seu ús alienant?

Per què la guerra? Einstein-ésser social.

L’Einstein ésser polític, com ha anat quedat palès, és autoconscient, i diu actuar només quan és estrictament necessari. Hi ha citacions del propi Einstein que deixen encara més clar quina és la seva concepció del fet social: «Centenars de cops al dia em recordo a mi mateix que la meva vida interior i la meva vida exterior estan basades en els treballs d’altres homes, vius o morts, i que així mateix jo m’he d’esforçar per donar en la mateixa mesura que he rebut i estic rebent…»²⁴.

Einstein s’autodefineix sovint com a solitari²⁵ i amb freqüència se l’evoca com a una persona excèntrica. De vegades, fins i tot, mostra certa desconfiança cap a determinades construccions socials perquè creu que estan governades per l’autoritarisme i la bogeria. En una ocasió, per exemple, va dir: «Em trobo amb una dificultat i és que un Tribunal és una institució humana.»²⁶ Això com a molt el porta a reclamar institucions aristòcrates (en el sentit etimològic de la paraula) i internacionals de científics, per assegurar la independència i la qualitat, però en cap moment, com ha quedat demostrat, el condueix a depreciar els assumptes de la polis, tot el contrari: «Qui no és un expert en qüestions econòmiques i socials ha d’opinar sobre el socialisme? Per una sèrie de raons crec que sí»²⁷. Per cert que una institució com aquesta que reclama ja és en sí un fet social, i una mostra més de la profunda voluntat d’Einstein de contribuir a millores socials, De fet, ell mateix va projectar la dictotomia en què es trobava sobre tota la humanitat en en aquest cas concret, a través de la independència científica.

En un article publicat al Monthly Review, Einstein va prendre partit pel socialisme democràtic, de manera molt clara: «El veritable propòsit del socialisme és precissament superar i avançar més enllà de la fase depredadora del desenvolupament humà […] [i] està guiat cap a un fi ètico-social»²⁸. Cal posar això en relació amb aquestes demandes recurrents d’independència científica i de garanties de rigor («no hem de subestimar la ciència i els mètodes científics quan es tracta de problemes humans»²⁹) perquè és un altre dels pilars, juntament amb el desig de socialització del coneixement a través de l’educació, que conformen el pensament no sistemàtic que Einstein va dur a generar en el camp político-social.

Així doncs, és en aquest marc, socialisme, punt de vista planetari, necessitat d’educació transformadora, en el què Einstein procura comprendre el perquè de la guerra, i, en aquest context, posa en marxa tota una sèrie d’iniciatives pacifistes: dins la Societat de Nacions fins que va dimitir, en diferents xerrades i comunicacions públiques i al capdavant del Emergency Comitee of Atomic Scientists³⁰, entre d’altres.

Bibliografia consultada

AFP. 2005. El pacifismo de Einstein. Newsgroup soc.culture.colombia. <http://newsgroups.derkeiler.com/Archive/Soc/soc.culture.colombia/2005-08/msg00019.html>.

BBC Mundo. 2005. Einstein, el “mago” [Entrevista a Fidel Schaposnik]. Disponible a <http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/2005/einstein/newsid_4433000/4433043.stm>.

Einstein,.Albert. 2008. Mi visión del mundo. Albert Einstein. Wikisource. 2008. <http://es.wikisource.org/wiki/Mi_visi%C3%B3n_del_mundo>. Enllaç permanent: <http://es.wikisource.org/w/index.php?title=Mi_visi%C3%B3n_del_mundo&oldid=172222>.

Einstein, Albert. 2000. Marxists Internet Archive. <http://www.marxists.org/espanol/einstein/por_que.htm> [Edició digital basada en la primera edició a Monthly Review, Nova York, maig de 1949.]

Elías, Carlos. 2007. La cobertura mediática de la visita de Einstein a España como modelo de excelencia periodística. Análisis del contenido y de su posible influencia en la física española. Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, ISSN 0210-1963, número 728. Dispobible en línia a <http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/152/152>.

Fernández Buey, Francisco. 2005. Albert Einstein: ciencia y conciencia. El Viejo Topo. Barcelona.

Fernández Buey, Francisco. 2008. Buscando a Einstein. Revista El Viejo Topo, número 208. Disponible a <http://www.lacentral.com/pdf?op=articulo&id=30&idm=1>.

García Camarero, Ernesto. 2006. Einstein y la responsabilidad social del científico. Epistemowikia. CALA, Campus Libre y Abierto (Universitat d’Extremadura). Disponible a <http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Einstein_y_la_responsabilidad_social_del_cient%C3%ADfico>.

Iris Holmes, Virginia. 2005. Was Einstein Really a Pacifist? Einstein’s Independent, Forward-Thinking, Flexible, and Self-Defined Pacifism. American Physical Society, APS March Meeting, abstract #V4.002. 2005.

Hurtado de mendoza, Diego. 2007. Between Pacifism and Nuclear Energy (1930-1955). Arxiv.org. Disponible en <http://arxiv.org/abs/0706.0995>.

Roqué, Xavier. 2007. Einstein como divulgador científico. Quark, Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura. Observatorio de la Comunicación Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona. <http://www.prbb.org/quark/26/026049.htm>.

Schwarz, D. 1998.. Einstein’s Ordnance.American Heritage History’s Homepage. <http://www.americanheritage.com/articles/magazine/it/1998/4/1998_4_8.shtml>.

1De fet, existeixen articles encaminats en exclusiva a determinar i analitzar el mode particular en què els mitjans de comunicació van tractar la figura d’Albert Einstein. Vegi’s, per exemple, La cobertura mediática de la visita de Einstein a España como modelo de excelencia periodística. Análisis del contenido y de su posible influencia en la física española. Carlos Elías. Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, ISSN 0210-1963, número 728, 2007, pàgs. 899-909. Dispobible en línia a <http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/152/152>.

2Einstein, el “mago”. BBC Mundo [Entrevista a Fidel Schaposnik]. BBC Mundo, 2005. Disponible a <http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/2005/einstein/newsid_4433000/4433043.stm>.

3Ibídem.

4Aquestes dues citacions es recullen en l’article: Einstein como divulgador científico. Xavier Roqué. Quark, Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura. Observatorio de la Comunicación Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, 2007. Disponible a <http://www.prbb.org/quark/26/026049.htm>. Es tracta d’un article dedicat en exclusiva a analitzar la figura d’Albert Einstein en tant que divulgador científic.

5Albert Einstein: ciencia y conciencia. Francisco Fernández Buey. El viejo topo. Barcelona, 2005. Pàg. 43.

6Es pot trobar un facsímil d’una pàgina del manuscrit en què Einstein proposava aquesta equació a <http://www.symmetrymagazine.org/cms/?pid=1000070>.

7Francisco Fernández Buey. Op. Cit., pág. 33.

8 Albert Einstein: ciencia y conciencia. Francisco Fernández Buey. El Viejo Topo. Barcelona, 2005. Pàg. 193 i següent.

9Ho recull Was Einstein Really a Pacifist? Einstein’s Independent, Forward-Thinking, Flexible, and Self-Defined Pacifism. Virginia Iris Holmes, American Physical Society, APS March Meeting, abstract #V4.002. 2005. Pàg. 277.

10Informació oficial sobre la institució a la web dels Arxius Nacionals dels EUA: <http://www.archives.gov/research/guide-fed-records/groups/074.html>.

11Einstein’s Ordnance. Frederic D. Schwarz. American Heritage History’s Homepage. 1889. Disponible a <http://www.americanheritage.com/articles/magazine/it/1998/4/1998_4_8.shtml>.

12 Vegi’s, a tall d’exemple, els retrets a què Einstein respon a: El pacifismo de Einstein. AFP. Newsgroup soc.culture.colombia. 2005. Disponible a <http://newsgroups.derkeiler.com/Archive/Soc/soc.culture.colombia/2005-08/msg00019.html>.

13 Ho desenvolupa clarament l’article: Was Einstein Really a Pacifist? Einstein’s Independent, Forward-Thinking, Flexible, and Self-Defined Pacifism. Virginia Iris Holmes, American Physical Society, APS March Meeting, abstract #V4.002. 2005. Pàg. 277.

14 Albert Einstein: ciencia y conciencia. Francisco Fernández Buey. El Viejo Topo. Barcelona, 2005. Pàg. 193 i següent.

15Citació recollida en Between Pacifism and Nuclear Energy (1930-1955). Diego Hurtado de Mendoza. Arxiv.org. 2007. Disponible en <http://arxiv.org/abs/0706.0995>. Pàg. 3.

16Virginia Iris Holmes, Op. Cit.

17Virginia Iris Holmes, Op. Cit., pàg 296.

18 Per a més informació quant als comitès i les comissions presidencials que van precedir el projecte Manhattan, i la relació que Einstein hi va tenir, vegi’s: En los preeliminares el proyecto Manhattan. A: Albert Einstein: ciencia y conciencia. Francisco Fernández Buey. El Viejo Topo. Barcelona, 2005. Pàg. 213 i ss.

19Between Pacifism and Nuclear Energy (1930-1955). Diego Hurtado de Mendoza. Arxiv.org. 2007. Disponible en <http://arxiv.org/abs/0706.0995>.

20El pacifismo de Einstein. AFP. Recollida a: Newsgroup soc.culture.colombia. 2005. Disponible a <http://newsgroups.derkeiler.com/Archive/Soc/soc.culture.colombia/2005-08/msg00019.html>.

21Ibídem.

22Mi visión del mundo. Albert Einstein. Wikisource. 2008. Disponible a <http://es.wikisource.org/wiki/Mi_visi%C3%B3n_del_mundo>. Enllaç permanent: <http://es.wikisource.org/w/index.php?title=Mi_visi%C3%B3n_del_mundo&oldid=172222>.

23«Per què aquesta magnificent ciència aplicada que estalvia feina i fa la vida més fàcil ens va portar tan poca felicitat? (…) En lloc d’alliberar-nos en gran mesura del treball espiritualment esgotador, ha fet dels homes esclaus de les màquines, els quals en la seva major part completen les seves monòtones i extenses jornades de treball amb disgust». Citació recollida en Between Pacifism and Nuclear Energy (1930-1955). Diego Hurtado de Mendoza. Arxiv.org. 2007. Disponible en <http://arxiv.org/abs/0706.0995>, pàg. 1.

24Ibídem.

25Vegi’s Viajero solitario a Albert Einstein: ciencia y conciencia. Francisco Fernández Buey. El Viejo Topo. Barcelona, 2005. Pàg. 143 i ss.

26 Albert Einstein: ciencia y conciencia. Francisco Fernández Buey. El Viejo Topo. Barcelona, 2005. Pàg. 174.

27¿Por qué socialismo? Albert Einstein. Marxists Internet Archive [Edició digital basada en la primera edició a Monthly Review, Nova York, maig de 1949.] 2000. Disponible a <http://www.marxists.org/espanol/einstein/por_que.htm>.

28Ibídem.

29Ibídem.

30El Emergency Comitee of Atomic Scientits és una iniciava pacifista que una sèrie de científics van posar en marxa després de les experiències amb la bomba atòmica. Tenia una composició plural pel que fa a idees polítiques i filosòfiques i l’element aglutinador era el compromís amb la pau. Les divergències van existir i la iniciativa es va rebel·lar inviable, per la qual cosa es va dissoldre tres anys després de la seva formació adduint problemes econòmics, de manera molt elegant.