Plàstica social. Joseph Beuys.
Com encaixa una experiència estètica de passivitat i desaparició de l’individu amb la branca contemporània de l’accionisme que sempre acaba reclamant la participació de l’espectador?
Beuys parla de concepció ampliada de l’art: la creativitat i la llibertat pròpies de l’artista no haurien de ser pròpies només d’ell ni només de l’art sinó a tota l’organització vital i sobretot al social. Un art que provoca un moviment social que s’acaba en plantar arbres, per exemple.
Sovint l’art contemporani només funciona si l’espectador és co-creador. Gairebé totes les obres d’art requereixen, poc o molt, certa implicació de l’espectador.
Enllaços externs