Bernat Metge: notes biogràfiques
Aspectes, amb importància literària, sobre la vida de Bernat Metge.
Neix i mor a Barcelona (1340/46-1413) [Era freqüent durant l’Edat Mitjana no saber amb exactitud l’any de naixement. La mort dels personatges il·lustres sí que se sol saber, per la rellevància social adquirida]. Era fill d’un apotecari [ara: farmacèutic] anomenat Guillem Metge. L’actual carrer de la Llibreteria de Barcelona aleshores es deia «carrer de les Espècies». La botiga dels especiers, que venien herbes i mescles de caràcter curatiu, era una botiga cara.
La mare de Bernat Metge va quedar-se viuda i es va tornar a casar amb Ferrer Sayol. Hi ha dades que s’hi casa el 1364, era un notari de la cancelleria reial, organisme de la corona que tenia com a missió redactar les lleis que provenien del rei.
La cancelleria reial estava formada per notaris (se’ls deia escrivans) i protonotaris (Primer Notari). Havien de ser gent amb molta capacitat lingüística perquè la seva primera versió de les lleis es feia en llatí i després se’n feien dues versions més, una en aragonès i una altra en català. Eren persones cultes, preparades tècnicament. Es pot dir que són els primers en rebre la influència, lingüística si més no, de l’Humanisme, la qual cosa es nota perquè es veu que els textos originals llatins comencen a voler semblar-se al llatí clàssic.
Que rebéssin la influència de l’Humanisme des del punt de vista ideològic ja és més discutible. Bernat Metge és un escriptor prerenaixentista, dir que és Humanista sembla excessiu. En els textos hi ha trets ideològics humanismes, però és més escaient dir que es tracta d’un escriptor prerenaixentista i prou.
Bernat Metge és d’aquells escriptors que s’aparta del missatge ortodox de l’Església: és un escriptor heterodox. El seu padrastre l’introdueix a la cancelleria, arriba a ocupar càrrecs de confiança (particularment del rei Joan I el Caçador) on va entrar en contacte amb totes aquestes noves idees. El rei Joan I envia a Bernat Metge a la cort d’Avinyó, on hi havia el Papa.
Hi ha també una vida conflictiva de Bernat Metge. És acusat repetidament de pràctiques corruptes, de mantenir el rei enganyat, d’actuar de forma tèrbola. L’any 1936 Joan I mor sobtadament en el seu pas per prop de Torroella. Va morir sense confessió i només van al Cel aquells que han mort en gràcia de Déu. Aquesta mort va causar molta sensació i van circular molts rumors. Un grup dels cancellers reials, entre ells probablement Bernat Metge, són empresonats, malgrat el fet que Bernat Metge estava molt ben situat.
Modernament, els medievalistes creuen que probablement va morir del síncope cardíac que li va produir assabentar-se en poc temps d’algunes circumstàncies molt importants. Havia tingut un hereu, mort en guerra. La pubilla, casada amb un gran Comte, es diu que estava planejant amb el seu marit la invasió de Catalunya, potser amb forces mercenàries. Podrien estar implicats els cancellers corruptes i potser la reina i tot.
En una altra circumstància aquests cancellers haguessin acabat molt malament; en aquest cas, no; i, en alguns dels cassos, com en el del mateix Bernat Metge, van recuperar posicions amb el nou rei, el germà de Joan I, Martí I l’Humà.
Martí I ocupa el tron casat amb Maria de Luna. Arriba de Sicília. No tindrà fills i a la llarga això originarà un problema successori. En arribar es troba que bona part d’aquells que havien de ser els seus col·laboradors estan empresonats o apartats del poder. Per arreglar aquest problema, molts d’ells van poder recuperar posicions i per això no van tenir gaire interès en investigar la mort de Joan I.
La relació entre l’obra literària i la imatge de l’escriptor.
En el cas de Bernat Metge se sap a més que és autor de llibres que circulen; potser en cercles reduïts, però circulen al cap i a la fi. I, bàsicament, circulaven per la cancelleria reial, per cercles propers al rei. I part d’aquesta producció el va perjudicar sens dubte. Bernat Metge en una d’aquestes obres es converteix en un heterodox, que el fan sospitós de desviació doctrinal. Aquesta obra és Sermó. És d’abans de 1378, anys abans de la qüestió de la mort del rei. Ideològicament és molt important: una paròdia dels sermons escolàstics escrita en vers. Bernat Metge fa un sermó moral però a l’inrevés.
Podem concloure que si l’escolàstica deia que viure era guanyar-se amb el sacrifici i la mort la vida eterna, Bernat Metge deia que viure és tenir amics i riqueses que donin poder.
Els primers destinataris d’aquesta obra sembla ser que eren els amics personals de Bernat Metge, però va tenir transcendència: se’n va parlar. I per això en cercles cortesans va adquirir una fama perillosa, la fama d’epicuri, en una interpretació molt reduccionista de la teoria d’Epicur: «la raó de viure és el plaer» i «en el plaer s’esgota tot perquè més enllà no hi ha res».
El Sermó i Lo somni.
Per a molts estudiosos, l’obra de Bernat Metge Lo somni no és més que una rectificació del que diu al Sermó.
Els temes que desenvolupa al Sermó són:
- Com aconseguir riqueses i amors.
- Com gaudir profundament dels plaers de la carn i de la gula.
- Com cultivar la hipocresia i trair l’amistat quan l’amistat fa nosa.
- Evitar els preceptes de l’Església quan impedeixen fer les coses anteriors.
Lo somni té una importància històrica perquè és el primer diàleg filosòfic redactat en llengua no llatina. Des del punt de vista literari és el més destacable l’habilitat de Bernat Metge de combinar diverses fonts per servir els seus interessos, de la gran cultura literària i filosòfica, així que en certa manera fa una composició extrafilosòfica i extraliterària: és literatura instrumental, vol atendre uns interessos.
Les fonts de Lo somni són per tant múltiples, algunes de les més importants:
Un dels temes més ben articulats a Lo somni és el de l’immortalitat de l’ànima, en el que constitueix una rectificació respecte al que s’havia dit en el Sermó. Un altre tema és el sentit del més enllà, amb el càstig o el premi corresponent amb la vida humana i la relació entre aquesta i la vida eterna.