Bellesa

La idea de bellesa, en la seva formació, està emmarcada en un context en que no es coneixia ni es considerava el subjectivisme ni el relativisme, per tant no es pot donar per vàlida una explicació subjectivista de “bellesa”.

La paraula original de què deriva “bellesa” és kalos, que està en la mateixa arrel etimològica de la paraula bo. Originalment, per tant, “bo” i “bell” es confonien. Per tant, bell és el que és bo.

Aleshores el dubte es trasllada a “què és bo?” Bo és que les coses es mantinguin dins els seus límits, que s’hi ajustin i que es regulin.

És bell el que s’ajusta a la idea. En llatí, eidor (idea) es tradueix per forma. Una cosa no bella és deforme, amb falta de forma. Bell és allò en què la forma, el concepte intel·lectual, es mostra en la seva plenitud.