Art al Renaixement: introducció
L’art del Renaixement comença al voltant de l’any 1400 i s’acaba entre 1570 i 1580. La data d’inici es justifica per ser aquella en què convergeixen tres grans genis: Masaccio, Sandro Botticelli i Filippo Brunelleschi. La data de la fi correspón amb el temps en què en el món de l’art estaven presents Tiziano, Veronès i Tintoretto.
Feta aquesta classificació, com a mínim cal tenir en compte també la figura de Giotto que per cronologia correspondria a la època medieval però que comença a usar la proporcionalitat, s’allunya del gòtic, i tot i que no coneix la perspectiva intenta donar trets naturals a les figures que representa (la Mare de Déu, etc.)
Podríem considerar que acaba el Renaixement amb el Saco di Roma, el 1525, 1526 i 1527, que es va produir en un moment en què Roma era el centre cultural més important d’Europa (sinó del món): les tropes imperials de Carles V van trencar l’estabilitat, l’harmonia, la pau, que permetia el desenvolupament que es duia a terme en el marc del Renaixement.
També es pot considerar el Concili de Trento com a esdeveniment que marca la fi del Renaixement.
Tradicionalment el Renaixement es divideix en dos períodes: els segles XV i XVI, Quattrocento i Cinquecento respectivament. S’anomenta «El primer Renaixement» als primers 30 anys dels 400, en què Florència no té rival. És més tard que s’extrapolen les a altres zones de la península itàlica: a la segona meitat del segle XV.
En el Renaixement el que reneix és l’amor per l’art clàssic, de Grècia i Roma. És un renéixer dels valors de l’antiguitat, també en la política i en literatura. Es redescobreix el valor de l’humà, la bellesa de l’anatomia, els valors republicans, de la moral, d’una manera diferent d’organitzar la societat. L’home reivindica la seva capacitat de fer coses per sí mateix, un home modern.
Giovanni Pico della Mirandola va escriure el Discurs sobre la dignitat de l’home, un diàleg fictici entre Déu i l’homeen què queda reflectida aquesta imatge de l’home modern, capaç dels nous canvis. Un fragment del llibre diu: «Te he puesto en el centro del universo para que así puedas contemplar del modo más conveniente todo lo que existe en el mundo. Tampoco te hemos hecho celeste o terrestre, mortal o inmortal, para que tú seas, por así decirlo, tu propio y libre creador y te des la forma que creas mejor. Tendrás poder para descender hasta las bestias o criaturas inferiores. Tendrás poder para renacer entre los superiores o divinos, según la sentencia de tu intelecto».
Petrarca consideravaque la creativitat durant l’Edat Mitjana havia quedat relegada al no-re. Ell ja va tenir una concepció de revaloració dels textos antics, admirat per la seva bellesa i per la moral que hi havia en el rerefons.
Un altre autor comença la seva relació d’artistes florentins per Guiotto de qui diu que ergía l’art nou, que s’aparta dels bizantinismes i que introdueix l’art natural: ja es tenia una consciència que alguna cosa estava passant.
Vasari escriu el 1550 el fonamental Vides de pintors, més exactament Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos. Hi inclou la seva pròpia biografia. Té format biogràfic, cosa que no ens ha de sorprendre: el renaixement és temps de grans individualitats. No fa servir exactament el terme «Renaixement» sinó «renaixita».
No és fins al 1960 que hi ha consciència completa del Renaixement com a moviment artístic, data en què el suís Jackob Burkhardt defineix el Renaixement i li posa nom. Hi ha autors per a qui el Renaixement no és un moviment artístic sinó un període cronològic on què hi caben totes les obres produïdes durant aquell temps, sigui quina sigui la seva manifestació històrica.
Per què el Renaixement va néixer a Florència?
Florència era la capital d’un estat, en aquell moment no tenia res a veure amb la Florència d’ara. D’extensió era com mitja Catalunya aproximadament i era la cinquena ciutat més important d’Europa.
Els romans la van fundar allà per la presència del riu: està situada en un lloc estratègic. Estava condemnada a dominar el comerç. Artesania, finances i altres activitats properes al comerç s’hi desenvolupaven durant l’Edat Mitjana. van manufacturar la llana, que importaven, la qual cosa va comportar un desenvolupament econòmic molt gran. Mentre la resta d’Europa anava descobrint quin era el secret de la llana de Florència, van començar a manufacturar la seda: de nou això va comportar un gran desenvolupament
S’hi va desenvolupar extraordinàriament la banca, que finançava les guerres dels Papes i corones com la d’Anglaterra: Florència era econòmicament molt rica.
Al llarg del segle XIII es va anar desenvolupant també la manera com es governava aquest estat. S’hi va establir una república basada en els gremis:
- 7 gremis majors:
- Gremi de la Calimala: reunia a totes aquelles persones que comerciaven amb la llana.
- Gremi de la llana: els qui treballaven la llana.
- Gremi de la seda
- Gremi dels tintorers i peleters
- Gremi dels banquers o Art del canvi
- Gremi dels jutges i notaris
- Gremi dels metges i farmacèutics
- 14 gremis menors
Aquesta estratificació és en certa forma anàloga a la distinció entre alta i baixa burgesia. Existien altres professionals però no estaven gremiats.
la classificació del treball en gremis és a la base del sistema polític florentí. Per accedir a la vida pública s’havia de pertànyer a un dels gremis, fonamentalment a un dels gremis majors.
Això comparat amb el que passava a la resta d’Europa era molt modern.
A finals del segle XIII es comencen a construir grans edificis comunals: entre d’altres coses s’hi fa una Catedral no només en honor de la mare de Déu com se solia fer sinó també en honor del poble de Florència, per gaudi estètic, per millorar la ciutat. El palau de la senyoria es comença a construir el 1290, la Santa Groce i d’altres construccions també es fan en aquest moment.
Què passa entre 1290 i començaments del segle XV?
La pesta atura totes les iniciatives i mata la meitat de la població.
Conforme avança el segle XIV, grans humanistes comencen a introduir els valors republicans a Florència.
L’any 1400 florència estava a punt de rendir-se davant el tirà de Milà, però mor a les portes de florència, la qual cosa va fer creure als florentins en les seves possibilitats i en els seus valors.
En aquest moment políticament magnífic apareixen artistes que són capaços de traduir en art aquest nou clima.
Referències
Ensayo sobre la Utopía: A propósito de la ceguera… de María Dolores Adsuar Fernández (n’he extret el fragment del llibre del Discurs sobre la dignitat de l’home).