Paraula, discurs i estructures

La paraula sempre √©s en un discurs. L’emissor construeix el discurs i √©s (re)constru√Įt pel receptor.

Les idees no es transmeten (aix√≤ en realitat √©s una met√†fora) es construeixen a la ment de l’emissor i es (re)construeixen a la ment del receptor. El que es transmet √©s el so, la grafia. La coher√®ncia d’un text √©s en la continu√Įtat de sentits desvetllats en la ment del receptor. El text transmet instruccions o pistes al receptor per qu√® pugui construir el significat pel seu compte. L’estructura del text no √©s en el text, sin√≥ en la ment dels parlants i aquesta estructura √©s din√†mica.

Aquesta construcci√≥ funciona amb estructures din√†miques de contingut textual, la qual cosa va ser la gran aportaci√≥ del ling√ľ√≠stua Van Dijck.

A la nostra ment tenim la mem√≤ria a curt termini i la mem√≤ria a llarg termini. Aquesta √ļltima √©s l’encarregada d’emmagatzemar records i coneixements. Tamb√© existeix la mem√≤ria a molt curt termini: s’hi poden emmagatzemar com a m√†xim 8, 10, 12, 14 paraules i prou. Serveix, per exemple, per recordar un n√ļmero de telefon una estona, entre que el consultem a una llista i el teclegem a l’aparell. Permet decidir si una informaci√≥ √©s prou important com per conservar-la, decidir si cal ajuntar-ho amb all√≤ que ve posteriorment en el mateix discurs, etc. D’aquesta manera, per blocs, van passant coses a la mem√≤ria a llarg termini. No van passant linealment, sin√≥ per blocs.

L’estructura mental resultant del discurs que s’ha anat emmagatzemant s’integra a l’estructura a llarg termini fent-se indistingible de la resta de coses que hi ha. √Čs una macroestructura. L’exemple, en una classe, s√≥n els apunts, que constitueixen una delegaci√≥ cognitiva de la feina de la mem√≤ria.

Mentre un receptor rep el text ha d’anar trobant nusos de connexi√≥ entre all√≤ que rep i all√≤ que ja sap. Si no hi ha cap connexi√≥ possible, ho descarta, ho dona per inintel¬∑ligible.

Hi ha una altra estructura, la superestructura, que és estereotipada, a diferència de la macroestructura (la macroestructura en canvi és singular en cada discurs). La superestructura és la dels tipus de text.

La superestructura est√† totalment establerta socialment, √©s √ļtil per no haver de crear un discurs nou cada vegada que es parla.