Publicat el 04.12.07.
Com encaixa una experiència estètica de passivitat i desaparició de l’individu amb la branca contemporània de l’accionisme que sempre acaba reclamant la participació de l’espectador?
Beuys parla de concepció ampliada de l’art: la creativitat i la llibertat pròpies de l’artista no haurien de ser pròpies només d’ell ni només de l’art sinó a tota l’organització vital i sobretot al social. Un art que provoca un moviment social que s’acaba en plantar arbres, per exemple.
Sovint l’art contemporani només funciona si l’espectador és co-creador. Gairebé totes les obres d’art requereixen, poc o molt, certa implicació de l’espectador.
Enllaços externs
Etiquetes: Art contemporani, Beuys, Plàstica social
Aquesta entrada està d'una manera o altra relacionada amb l'assignatura «Fonaments de la Història de l'Art» impartida pel professor Eduard Cairol. Pot ser que siguin uns apunts personals, un treball, una nota personal relacionada amb l'assignatura, etc.
Més: Índex.