L’eee PC, preparat com a lector de llibres electrònics, tot mostrant una sola pàgina.

L’eee PC, en una vista completa, preparat com a lector de llibres electrònics.

L’objectiu és poder agafar l’ordinador com si d’un llibre de butxaca es tractés, que sigui còmode canviar de pàgina i, a més, que en pasar de pàgina no quedin línies de text residuals de la pàgina anterior (com passa en llegir un document en l’OpenOffice.org Writter, per exemple, que si pitgem el botó AvPg per passar a la pàgina següent, en la nova pantalla que se’ns mostra les primeres línies ja s’havien mostrat en la pàgina anterior, i això dificulta la lectura i és un comportament allunyat del que succeeix amb els llibres de paper). De tot això se n’encarregarà un programa anomenat FBRrader.

És cert que l’eeePC pesa, és clar, més que un llibre de butxaca (uns 900 grams, concretament) i que només mostra el text a la part on hi ha pantalla, com es percep a la fotografia, és a dir que en l’analogia amb el llibre és com si només hi hagués pàgines a l’esquera. I això pot resultar molest per a alguns lectors. Però també és cert que el llibre electrònic aporta força avantatges, entre els quals el fet de poder cercar una paraula dins el llibre, poder portar molts llibres en un sol aparell (en paper ocuparien molt d’espai) o la possibilitat de descarregar textos gratuïts a través d’internet i llegir-los amb comoditat.

L’FBReader és un magnífic programari per dues raons. La primera: perquè està especialment destinat a visualitzar llibres electrònics, i per tant està molt especialitzat en aquesta tasca: els seus programadors han pensat en tots els detalls. Podem decidir augmentar la mida de la lletra si ja tenim la vista cansada de tants hores de lectura; queda guardada la darrera pàgina que hem llegit per a la propera vegada que obrim el llibre, com si d’un punt de llibre virtual es tractés; mostra el text amb tipografies clares per defecte; podem configurar el contrast (molt útil per aquelles persones amb dificultats de visió); etcètera. La segona raó és que l’FBReader està preparat per funcionar en un munt de dispositius, no només amb l’eeePC, sinó en una llarga llista de telèfons mòbils, tabblet PCs i sistemes operatius diferents. De manera que un cop tinguem preparat per a FBReader un llibre, el podrem llegir des de pràcticament qualsevol aparell apte.

Instal·lar l’FBReader

Per a seguir aquest manual, cal assumir que estem treballant amb ordinadors eeePC amb GNU/Linux. En cas d’estar usant Windows, no cal desesperar, perquè l’FBReader també funciona sota aquest sistema operatiu.

En el meu model, un Asus Eee PC 701 4GB blanc amb Linux, l’FBReader no venia instal·lat per defecte. Desconec si en altres circumstàncies el programa sí que ve de sèrie. Podeu comprovar si el teniu instal·lat obrint un intèrpret de comandaments (mitjançant Ctrl+Alt+T) i executant la comanda FBReader. Si el teniu instal·lat podeu saltar-vos aquest pas.

Si no el teniu instal·lat, explicaré com el vaig instal·lar jo. En primer lloc, cal tenir els repositoris de Xandros activats. Tots els manuals dedicats a tal assumpte acostumen a explicar bastant bé què significa i en què consisteix. El manual que s’acostuma a considerar de referència per a portar a terme aquest pas és http://wiki.eeeuser.com/addingxandrosrepos, que està en anglès. Sempre és possible cercar per internet si hi ha alguna pàgina que explica en català com fer-ho amb deteniment, o sempre es pot recórrer a l’ajuda dels fòrums de SomGNU (en català), altres fòrums d’informàtica en català o al fòrum d’eeeuser.com per a usuaris d’Eee PC en castellà. En aquest manual no explicaré com activar aquests respositoris, i prefereixo que sigui un manual especialment dedicat qui ho faci (com ara el que he enllaçat), perquè que això no surti bé pot voler dir que alguna cosa en el sistema de l’Eee PC s’espatlli de tal manera que només es pugui recuperar la situació tot reinstal·lant el sistema. Per tant, abans de començar aquest pas cal estar alerta i tenir còpies de seguretat de totes les dades.

Un cop activats els repositoris de XandrOS, per instal·lar FBReader només cal engegar un intèrpret de comandaments o consola (la qual cosa es fa tot pitjant Ctrl + Alt + T) i executar l’ordre:

sudo apt-get install fbreader

Quan l’ordinador acabi de fer operacions, podem comprovar si s’ha instal·lat correctament tot engegant-lo des de la consola mateix, per a la qual cosa cal executar l’ordre:

FBReader

Alerta, l’ordre correcte és FBReader. Com que l’intèrpret de comandaments de linux distingeix entre majúscules i minúscules, tot i estar ben instal·lat el programa no s’engegarà si no escrivim FBReader, així, amb les tres primeres lletres en majúscula. L’ordre *fbreader no funcionarà.

Configurar l’FBReader

El primer pas per a facilitar la feina seria crear a l’escriptori de l’Eee PC una icona que obrís l’FBReader, però això és opcional, a gust del consumidor. Hi ha diverses maneres de fer això, a l’article Agregar iconos en Xandros (easy mode) del bloc EeePC – Argentina expliquen un mètode que sembla prou senzill. Si no, sempre es pot executar FBReader des d’un terminal, mitjançant l’ordre:

FBReader

Una de les maneres més còmodes que jo he trobat per llegir agafant l’Eee PC com si fos un llibre és que la barra espaiadora passi la pàgina cap endavant, i la tecla Alt Gr que hi ha just a sobre serveixi per passar la pàgina cap endarrere. Això es configura de la següent manera:

S’obre el quadre de diàleg de configuració, a través del botó corresponent de la barra d’eines.

Cal cercar la pestanya “Keys”. Si la pestanya no es veu a simple vista es pot trobar amb els botons de desplaçament que hi ha a la part superior dreta.

Cal situar el cursor a la caixa que hi ha al costat d’on diu Action key for i un cop fet això, prèmer el botó d’espai. Apareixerà un botó desplegable on hem de triar l’opció Large Scroll Foward. On diu Delay Between Accepted Key Pressings, el valor per defecte, 0, és adequat.

Cal repetir el procés amb l’altre tecla que ens interessa, Alt Gr, per a la qual indicarem Large Scroll Backward. Potser també és interessant que la tecla de retorn, també anomenada enter, faci passar el programa a pantalla completa (de manera que el text ocupi la pantalla sencera), o torni a la situació normal en cas que ja estigui a pantalla completa, per poder-lo tancar quan acabem de llegir. Per a això caldrà repetir el procés, indicant en el menú desplegable l’opció Toggle Fullscreen Mode. Així, amb tan sols tres tecles del teclat, que queda a la dreta, podem avançar o retrocedir en la lectura, i centrar tota l’atenció en la part esquerra, que és la que fa la funció de pàgina del llibre.

Tal com estan les coses, encara no podem agafar l’ordinador com si fos un llibre de butxaca, perquè el text es mostra en horitzontal (com passa normalment en les pantalles dels ordinadors, vaja). Per a canviar això, i que el text es mostri tal com faria en un llibre de butxaca, si és que això ens és més còmode, cal fer el següent:

De nou dins el quadre de diàleg de la configuració, aquest cop dins la pestanya Rotation, cal triar l’opció 90 Degrees Clockwise.

Ara ja sí!

Preparar llibres per a llegir

Recomano el format plucker per a preparar els llibres electrònics per a visualitzar-los amb FBReader. Els fitxers amb aquest format tenen extensió *.pdb. Sobre el format en sí; sobre Sunrise, el programa que farem servir per a la conversió i sobre el propi FBReader ja en vaig parlar fa un temps al text Plucker, una proposta lliure per a llibres electrònics.

Sunrise permet convertir fitxers HTML en fitxers pdb de plucker, aptes per a llegir amb l’FBReader en el nostre Eee PC. El problema és que no tots els llibres electrònics que trobem o ens arriben estan en HTML, de manera que la següent taula orienta sobre què fer amb cada fitxer segons el seu format, per poder gaudir del seu contingut, finalment, a l’FBReader:

Procedir amb sunrise

Un cop tinguem, en els casos que s’escaigui, preparat el fitxer HTML, podem procedir amb Sunrise. Es pot descarregar des de l’adreça http://sourceforge.net/projects/sunrisexp/files/ i hi ha versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OS X. És un programa que no cal instal·lar perquè és una aplicació Java. Aquesta mena d’aplicacions s’executen de manera diferents segons si es tracta d’un sistema operatiu o d’un altre. Per a qualsevol dubte al respecte sempre podeu buscar ajuda a través d’un cercador d’internet o a fòrums com els de SomGNU.

El darrer pas que queda és convertir el llibre a sunrise. Per a això cal fer el següent:

Fer clic sobre el botó New de Sunrise.

En el quadre de diàleg que apareix, fer clic sobre I want to create a new document list.

Triar la carpeta on el programa desarà els llibres un cop convertits.

Especificar els paràmetres que volem per a les imatges dels nostres llibres. A no ser que es tracti d’un llibre on les il·lustracions són el més important, els paràmetres Thousands of colors (16bpp) per a Bit deepth i 300×300 píxels per a Màximum size ja van bé.

La següent pantalla que apareix és merament informativa i n’hi ha prou amb fer-la desaparèixer tot fent clic al botó Finish. Amb això ja hem especificat les característiques generals, ara només hem d’indicar quin fitxer cal convertir a llibre.

De nou fem clic sobre el botó New de Sunrise.

Triem l’opció I want to create a new document.

Triem el document HTML que volem convertir a llibre.

Omplim el cam Name amb el títol del llibre (que no pot superar els 31 caràcters) i, opcionalment, el camp category amb alguna paraula amb qupe es pugui classificar el nostre llibre. El cap Link depth cal deixar-lo a 0.

De nou, la següent pantalla en aparèixer és informativa i es pot tancar amb el botó Finish. Ja gairebé està tot, tan sols queda donar la ordre al programa per a que faci la conversió.

Per a donar la ordre de conversió, cal fer clic sobre el botó Update del menú de Sunrise. Sabrem quan ha finalitzat la conversió perquè apareixerà un missatge “OK“.

Feina enllestida!

Ja està, el llibre ja ha estat convertit i ja ha hagut d’aparèixer un fitxer amb extesió pdb, és a dir, de plucker, llest per a visualitzar amb FBReader, a la carpeta que hem indicat en el pas corresponent.

El primer problema ha estat que, simplement, semblava que la instal·lació no havia tingut cap efecte. Premia el botó «edita» del MediaWiki i no apareixia l’editor de text enriquit de cap de les maneres. He comprovat no obstant que al tema MonoBook, que és aquell que ve per defecte però no era pas el que estava emprant, sí que funcionava bé. Així que he solucionat el problema afegint dues línies de codi PHP entre <head> i </head> dins el fitxer principal de l’skin [*]:

<?php html('headlinks') ?>

<?php html('headscripts') ?>

Aquestes dues línies senzillament és que no hi eren en el meu tema, però en alguns temes una, l’altra o les dues ja estan incorporades per defecte.

El segon problema ha estat que, per defecte, es mostrava una caixa de text simple i un enllaç per habilitar l’editor de text enriquit ([ Rich text editor ]). No cal dir que el desitjable és precisament el contrari, és a dir, que FCKEditor es mostri de partida i, si de cas, hi hagi un enllaç per tornar al mode de caixa de text simple. Això s’aconsegueix de la manera següent:

Aproximadament a la línia 95 del fitxer FCKEditor.php s’hi veu:

$wgDefaultUserOptions['riched_start_disabled'] = 1;

Cal canviar-ho per:

$wgDefaultUserOptions['riched_start_disabled'] = 0;

Amb això n’hi ha hagut prou, i els problemes han quedat solucionats.

*Nota: faig servir com a sinònims les paraules «tema» i «skin», que es com MediaWiki anomena els fitxers que determinen l’aspecte visual de la web que es generarà. L’arxiu principal del MonoBook, per posar un exemple, és MonoBook.php dins la carpeta skins (no confondre amb MonoBook.deps.php o amb qualsevol altre arxiu que hi hagi dins en la subcarpeta MonoBook dins la carpeta Skins).

En el cas concret de les col·leccions de llibres, si hi ha alguna cosa que fa mandra és haver d’omplir, a més del títol i l’autor, altres dades del llibre, tals com l’editorial, l’ISBN, etc. És una feina que representa massa temps i un dels principals factors que empenta a fer-se enrera. Però Tellico pot connectar-se a Amazon i fer aquesta feina per tu:

En primer lloc cal prémer el botó que conté una icona amb una bareta màgica, dins la barra d’eines:

Això obre un quadre de diàleg, en el qual cal introduir el títol del llibre a afegir a la col·lecció (o un altre criteri, si així ho indiquem a la llista desplegable; però, per defecte, el títol). Després cal prémer el botó «Cerca».

Aquesta acció inicia la cerca i en una estona apareixen els resultats.

D’entre els resultats, cal seleccionar el desitjat i després prémer el botó que insereix l’element seleccionat a la nostra base de dades.

Un cop seguits aquests passos, el llibre seleccionat quedarà incorporat a la nostra col·lecció.

Cal afegir que Tellico és capaç també de connectar amb l’Agència Espanyola de l’ISBN i de fet és molt fàcil configurar-lo per tal que ho faci, a través de les opcions d’aquest programa dins el menú «Preferències».

(Captura de pantalla del programa, feu-hi clic per veure-la més gran)

Instal·lar-lo és senzill:

Pas 1: cal instal·lar els paquets zenity, vlc i w32codecs si encara no estan instal·lats al sistema: apt-get install zenity vlc w32codecs
Pas 2: copiar el codi font del programa que es troba més endavant i desar-lo a /usr/bin amb el nom catradio (per a realitzar aquest pas cal tenir permisos de superusuari o root, és a dir, cal executar su prèviament, a Debian, o sudo abans de la comanda, a Ubuntu i derivats)
Pas 3: assignem permisos d’execució per a tots els grups d’usuaris: chmod 777 /usr/bin/catradio (per a realitzar aquest pas cal tenir permisos de superusuari o root, és a dir, cal executar su prèviament, a Debian, o sudo abans de la comanda, a Ubuntu i derivats).
Pas 4: el programa ja està instal·lat. La comanda per executar-lo és catradio. El podem provar pulsant Alt+F2, a GNOME; o Menú K > Executa, a KDE; i escrivint catradio al quadre de diàleg que hi apareix. Per comoditat, si cal, es pot fer una drecera des de l’escriptori, per exemple.

El programa mostra la llista de totes les emissores que hi ha llistades a la web de Catalunya Ràdio i a més informa al costat del nom de l’emissora de l’adreça de l’streaming que s’hi correspon. Efectivament: si la gent que controla la infraestructura web de Catalunya Ràdio canvia l’adreça del flux de dades, el programa deixarà de funcionar correctament. No obstant, a dia d’avui funciona i, amb una mica de sort, quan canviïn aquestes adreces serà per començar a emetre en format lliure ogg

El codi font del senzill programa és el següent:


#! /bin/sh

Al la barra de títol del programa hi apareix l’adreça SomGNU.cat perquè he presentat l’script al fòrum de SomGNU. D’aquesta manera, es pot trobar més informació sobre Catalunya Ràdio a GNU/Linux al fil relacionat del fòrum de SomGNU.

Abans que res, cal dir que la versió disponible de GNU/Linux per a aquesta màquina és encara molt poc madura i que proveeix d’un sistema GNU/Linux molt bàsic i un entorn gràfic simple, amb molt poques aplicacions. Vegeu les fotografies al final del document per saber-ne més.

Ingredients

Llista de coses que ens caldran per instal·lar GNU/Linux en una PDA Pocket PC Dell Axim x51v:

• Un lector de targetes SD.
• Una targeta SD d’un mínim de capacitat de 256 MB.
• Còpies de seguretat de totes les dades importants (i de les menys importants) tant del contingut de la PDA Pocket PC com de l’ordinador des del qual s’opera. Cal executar operacions de formatat, així que si alguna cosa va malament o ens equivoquem en seleccionar el dispositiu, es perdran les dades, i més val tenir-ne còpia.

Primer pas: trobar la targeta SD

Instal·larem GNU/Linux en una tarjeta SD: la teva actual instal·lació de Windows Mobile no patirà. El primer pas és saber a quina ruta es troba la targeta SD. Si aquest pas et sembla una mica confús, et recomano que llegeixis el segon pas abans de tirar la tovallola. Exactament el que busquem és a quin dispositiu /dev/ se’ns ha associat la targeta SD. Sovint és /dev/sda, però en el meu cas, per exemple, no és així.

Abans d’introduir la targeta en el lector, s’executa la comanda ls /dev/ > abans.txt en un emulador de terminal. Un cop fet això, s’introdueix la targeta, i aleshores s’executa el següent: ls /dev/ > despres.txt. Per últim, la comanda diff abans.txt despres.txt hauria de mostrar una dada. En el meu cas mostra el següent:

Debian:/home/alvaro# diff abans.txt despres.txt
37a38,39
> mmcblk0p1

Així les coses, la meva targeta SD es troba efectivament a /dev/mmcblk0p1.

Segon pas: fer les particions de la targeta SD

Fer les particions a la targeta SD vol dir crear una mena de compartiments virtuals dins la targeta, cosa que es necessària per què tot plegat funcioni. Tot això que hem fet fins ara és per assegurar-nos que no ens confonem de disc en fer les particions que calen a la targeta SD. Si ens equivoquéssim, estaríem alterant les dades d’un altre dels discos que tinguéssim actius a l’ordinador, la qual cosa es pot traduir en estar malmetent el disc dur principal del nostre ordinador. Alerta!

No obstant, hi ha altres modes de saber localitzar el disc que volem particionar, que és la targeta SD, amb el programa que usarem per fer efectiu aquest procés de particionat que s’anomena GParted. Executem-lo: gparted és la comanda que l’obre.

Podem observar que a la part de dalt a la dreta hi ha una llista desplegable que permet seleccionar el disc amb què operar. Com he dit abans, el procés del punt 1 és per tenir més dades per a assegurar-nos que no errem en la tria: en el meu cas, ja he descobert que /dev/mmcblk0p1 és el disc amb què he d’operar, la targeta SD. Però si el punt 1 no ha sortit com esperàvem i, per exemple, la targeta SD que hem introduït al lector és l’únic disc que té una capacitat de 256 MB, ja sabem que el disc que vagi acompanyat d’aquest número indicador de capacitat en la llista desplegable és el disc que busquem.

Ja podem començar a treballar amb el disc. En determinades situacions, però, el disc ens apareix acompanyat d’un candau: cal desmuntar el disc, fent clic amb el botó secundari del ratolí sobre el candau i triant l’opció Desmunta, abans de seguir operant.

Hi farem dues particions: una amb sistema d’arxius fat16 i una altra amb sistema d’arxius ext2. fat16 i ext2 són només dues dades que hem de donar a gparted per què el programa sàpiga de quina manera particular ha de fer la partició: no ens ha de preocupar més.

La partició fat16 ens servirà entre d’altres coses per posar-hi el HaRET, un programa que el que fa és engegar el Linux des del nostre actual Windows CE. Com que la versió de GNU/Linux per a la PDA x51v encara no està gaire madura, encara no pot substituir Windows del tot i cal fer arrencar l’un des de l’altre.

A partir d’ara farem servir força el botó secundari del ratolí sobre per obrir el menú contextual que ens permetrà fer diverses operacions. La primera d’elles serà esborrar la partició única que en aquests moments hi ha a la targeta (si no és que és una targeta SD sense formatar, la qual cosa no sol passar).

Fet això, polsarem la combinació de tecles Crtl+N, la qual cosa obrirà un quadre de diàleg que omplirem amb la informació següent:

Espai lliure precedent (MiB): 0
Mida nova (MiB): 10
Espai lliure posterior (MiB): (apareixerà un número automàticament tant bon punt omplim el camp anterior).
Crea com a: Partició primària
Sistema de fitxers: fat16

De vegades gparted estableix una mida mínima per a les particions (en el meu cas de 16 MB) i per tant és impossible fer una partició de 10 MB, automàticament passa a una mida superior. No importa: l’important és que la mida sigui superior a 10.

Un cop fet això de nou polsem Crtl+N, i creem una altra nova partició: aquest cop el sistema de fitxers ha de ser ext2 i la mida ha de ser igual al que resta de disc sense ocupar, és a dir, la mida màxima que mostra el diàleg menys el que ocupa la partició que acabem de crear anteriorment.

Per finalitzar aquest pas, a la part inferior del gparted on hi apareix un resum de les operacions pendents, fem clic amb el botó secundari i triem l’opció Realitza les operacions pendents. Demanarà confirmació.

Tercer pas: descarregar els arxius necessaris

Cal descarregar diversos arxius, que reben els noms següents: la imatge GPE, el kernel de linux, el HaRET 0.4.8 i l’arxiu de text defaut.txt. No cal preocupar-se gaire per no entendre els noms dels arxius, només identificar-los, perquè en farem menció. Aquests arxius difereixen segons la màquina: els que enllaço són per a la x51v. Si proveu d’instal·lar Linux a la x50v, dirigiu-vos al repositori del projecte i localitzeu els arxius equivalents.

Quart pas: copiar els arxius

Per poder copiar els arxius que formen el GNU/Linux a la targeta SD hem d’executar una sèrie de comandes en l’emulador de terminal. La primera d’elles serà la necessària per a tenir privilegis d’administrador, és a dir, su o sudo, segons si ens trobem en una distribució Debian o en una Ubuntu, respectivament, o alguna similar si és una altra distribució.

A partir d’aquí, primer, creem un parell de carpetes:

mkdir /media/sdtmp1
mkdir /media/sdtmp2

Ara executem dues comandes i després muntem cadascuna de les dues particions a cadascuna de les dues carpetes que acabem de crear:

/sbin/mkdosfs /dev/mmcblk0p1
/sbin/mke2fs /dev/mmcblk0p2

mount /dev/mmcblk0p1 /media/sdtmp1
mount /dev/mmcblk0p2 /media/sdtmp2


Evidentment cal canviar /dev/mmcblk0p1 i /dev/mmcblk0p2 pel nom del dispositiu que correspongui al vostre cas, que és el que hem esbrinat al punt 1 i que es pot esbrinar mitjançant les opcions d’informació del gparted.

Ara ens dirigim a la carpeta on hem descarregat els arxius anteriorment:

cd /ruta/a/la/carpeta/on/tenim/les/descàrregues

Executem el següent:

bzcat Angstrom-x11-image-glibc-test-20070627-aximx50v.rootfs.tar.bz2 | (cd /media/sdtmp2; tar x)
cp zImage-2.6.21-hh9-aximx50v-20070625071129 /media/sdtmp1/zImage
cp haret-0.4.8.exe /media/sdtmp1/haret.exe
cp default.txt /media/sdtmp1/default.txt

Ja podem desmuntar les particions:

umount /media/sdtmp1
umount /media/sdtmp2

I també podem eliminar les carpetes temporals que hem fet a l’inici d’aquest pas:

rmdir /media/sdtmp1
rmdir /media/sdtmp2

Cinquè pas: activar el mode de duplicació

Cal activar una cosa que s’anomena “Mode de duplicació”. Això es fa, amb la Dell Axim x51v, tot entrant a l’opció “Configuració” del menú d’inici, a la pestanya “Sistema”, opció “Mode de duplicació”.

A mode de referència, per a sistemes Windows Mobile en anglès això es troba a Start -> Settings -> System -> Mirror.

Sisè i últim pas: provar si funciona

Introduïm la targeta SD dins la seva ranura corresponent de l’Axim, amb l’explorador d’arxius del Windows Mobile ens dirigim als arxius de la tarjeta SD i executem el HaRET. S’obre un diàleg: prenem el botó Run. I esperem que funcioni.

… i si no funciona?

Si no funciona, hi ha diferents coses que podem provar:

• Activar el wifi abans d’executar el HaRET.
• Activar el bluethooth abans d’executar el HaRET.
• Activar tant el wifi com el bluethooth abans d’executar el HaRET.
• demanar ajuda a la llista de correu del projecte.

Fotos!

Això és tot. Gaudiu-ne!

Bones festes

– Álvaro.

Materials d’Humanitats · Materiales de Humanidades · MusicaLliure.net · Cartas de Ulises · microlog.deb · Cuina de bits · Cocina de bits · text · texto · Foto © macinate.

De fet, el diari New York Times ha dedicat dos articles a les pràctiques de recollida d’informació i classificació en perfils dels cercadors Google, MSN, Yahoo i AOL, segons es pot llegir a la web de Track Me Not.

TrackMeNot és l’eina que ens ajudarà a protegir la nostra privadesa en aquest àmbit: és una extensió per a Mozilla Firefox que dificulta als cercadors la possibilitat de crear perfils de les nostres cerques. El seu funcionament es basa en una idea intel·ligent i simple: ofuscar la informació és la millor manera d’evitar una possible classificació en perfils. Així les coses, el que fa aquesta extensió és enviar cerques falses aleatòries als cercadors sense que l’usuari hagi de fer res més que activar l’extensió.

Només cal instal·lar TrackMeNot des de Mozilla addons i, opcionalment, es pot llegir la interessant informació relacionada que ofereix la web oficial de TrackMeNot. Per exemple, en ella s’hi pot llegir què va motivar el desenvolupament d’aquesta eina: en el marc d’un procés legal i judicial als Estats Units es va saber que les empreses que hi ha darrera els cercadors recopilen totes aquestes dades i que sovint existeix la possibilitat d’enllaçar perfils amb identitats reals.

Un cop instal·lat TrackMeNot, per defecte, apareix en la barra d’estat una icona i el text «TMN:», acompanyat de la paraula «On» si està enviant cerques aleatòries als cercadors o «Off» si no ho està fent. Si mostra «Off» i volem activar-lo, podem fer-hi clic amb el botó alternatiu del ratolí i seleccionar l’opció «Enabled».

També mitjançant el botó alternatiu podem obrir el quadre de diàleg de configuració anomenat «Options», que ens permet seleccionar la llista de cercadors a què volem enviar les cerques falses (si només fem servir Google per exemple, és una bona idea seleccionar només aquest cercador) i altres coses com la freqüència d’enviament.

TrackMeNot està desenvolupat per Daniel C. Howe, membre del Media Research Lab de la Universitat de Nova York i Helen Nissenbaum, professora associada de la Universitat de Nova York.

Per qüestions de privadesa diverses, de vegades és interessant blocar aquesta informació i impedir la seva transmissió. En aquest text veurem ràpidament com podem blocar els referits o referers, que són el nom que es dóna a aquestes informacions, donat que a la pàgina a que apareixem “ens ha referit” una altra.

Necessitarem almenys una extensió de Firefox per dur a terme aquesta feina, tot i que complementàriament en podem instal·lar una altra. L’extensió que sens dubte necessitarem és Adaptive Referer Remover. En dirigir-nos a la seva web, podrem iniciar la descàrrega tot prenent el botó Install now. Caldrà reiniciar el Firefox i un cop fet això apareix a la barra d’estat del navegador (la barra inferior) una icona amb el símbol de prohibit juntament amb una R majúscula: això indica que l’Adaptive Referer Remover ha estat instal·lat correctament.

La configuració del giny serà senzilla: només cal fer clic dret sobre aquest símbol mencionat, esborrar allò que hi hagi en el quadre de text de la finestra que se’ns obra i enganxar-hi el següent:

^http://* ^http://*
^https://* ^https://*

Això atura tots els referits. Com a nota addicional cal dir que l’Adaptive Referer Remover permet aturar referits només per a determinats dominis o només en determinades condicions mitjançant l’ús d’expressions regulars.

L’extensió complementària a què feia referència s’anomena RefControl. Aquesta extensió permet blocar els referits domini a domini, però com que la nostra intenció iniciar era blocar tots els referits, no ens serà utilitat en aquest aspecte: només la farem servir en el cas que vulguem una mena de visor còmode per comprovar que els referits efectivament s’estan blocant de forma correcta. Per aconseguir-ho, instal·lem l’extensió, reiniciem Firefox, obrim el quadre de diàleg d’opcions de l’extensió (Menú Eines > opció RefControl Options) i en el menú Options d’aquest quadre de diàleg, dins l’opció de menú Statusbar display triem Referer. Amb això, si tot ha anat bé, en la barra d’estat ens hauria d’aparèixer el text <No Referer>. Si no és això el que hi surt, alguna cosa ha anat malament. Si efectivament aquest és el text que s’hi pot llegir, els referers ja s’estan blocant correctament.

No obstant, de vegades no volem que això succeeixi. Per exemple perquè estem escrivint una comanda de linux que requereix l’ús de dos guions simples per a un dels seus paràmetres, o per qualsevol altre motiu, el cas es que volem que en mostri dos de simples. Això es pot fer tot escrivint els dos guions tancats dins les etiquetes code, així: <code>--</code> (a l’editor de text simple, no al de text enriquit).

Cal dir que per al cas de l’exemple que posava, des del punt de vista de la web semàntica, és més convenient tancar dins l’etiqueta code tota la comanda sencera, però l’important és que aquest truc serveix per a qualsevol altra cas en què vulguem fer aparèixer dos guions simples.

Inserir una tira de Feevy a una pàgina de Wordpress pot no ser una tasca fàcil. Feevy és un servei web, programari lliure, que permet inserir una tira amb enllaços als teus blocs favorits amb la particularitat que inclou unes quantes paraules de l’última entrada publicada en el bloc que s’enllaça, ordena els enllaços segons la data de l’última actualització i mostra una avatar del propietari del bloc, si s’escau.

Bé, doncs, com deia, inserir una tira a una pàgina de wordpress no és fàcil, perquè el parser de Wordpress fa unes modificacions estranyes en el codi i simplement no funciona. El codi d’una tira Feevy és més o menys així:
<script src='http://www.feevy.com/code/xxxx' type='text/javascript'></script>

Proveu a inserir el codi d’aquesta forma i com no us passi una cosa molt diferent al que m’ha passat a mi, no funcionarà.

Ho he solucionat de la forma següent:

<script src="http://www.feevy.com/code/xxxx" type="text/javascript"></script>

És a dir: canviant les cometes simples per les dobles. Funciona. Espero que us sigui d’utilitat