articles i textos.
Per Álvaro Martínez Majado. Altres textos que he escrit.

Publicado el 11.04.08.

Des de la finestra de casa meva es veu la pista esportiva de l’escola pública CEIP Ferran Sunyer. És habitual sentir el xivarri dels nens quan juguen i el soroll dels altaveus quan hi fan algun esdeveniment especial, com ara les festes de final de curs i coses així.

Avui, encara no fa gaire gaire hores, he tornat a sentir el soroll que fan els altaveus quan fan proves de so amb ells. No em molestava gaire, així que no he tancat la finestra. I he tingut sort de no haver-ho fet, perquè uns minuts més tard he sentit com començaven a sonar cançons de Manu Chao.

M’he posat davant de la finestra i m’ha semblat que era el mateix Manu Chao qui cantava. Ha estat molt divertit veure com s’anaven escalfant els ànims entre els assistents, que en la seva gran majoria eren alumnes del centre. De fet, només hi havia alumnes i algun professor. Al principi del concert els han assegut en fileres.

Una estona més tard, però, inevitablement, les fileres s’han trencat i alumnes i professors s’han posat a ballar, saltar i aplaudir.

Amb una càmera que malauradament no és de gaire qualitat he pogut gravar una de les cançons que problement els assistents han gaudit més, potser perquè és una de les més coneguda, Me gustas tu.

Al final del concert, en el qual s’han pogut sentir unes deu cançons (o potser alguna més), una persona que debia ser del CEIP Ferran Sunyer ha agafat el micròfon i pel seu parlament he pogut saber que el guitarrista que acompanyava Manu Chao era pare del centre. Un nen que ha saludat el cantant al crit de «Manuuu!» m’ha acabat de treure els dubtes inicials sobre qui era qui havia fet el concert

S’ha mostrat atent amb els nens, s’ha passat una bona estona firmant autògrafs, donant-los la mà, responent a les seves preguntes, etc. Ha estat prou curiós gaudir d’un concert de Manu Chao des de la finestra.

Etiquetas: CEIP Ferran Sunyer, Manu Chao