Álvaro Martínez Majado
articles i textos

Entrevista a Richard Stallman: “Malgrat la comoditat, resistir és el nostre deure ciutadà. No alimentem el Gran Germà!”

Andrés Lomeña

ANDRÉS LOMEÑA: Hola Richard, m’agradaria començar recordant el seu conte “El dret a llegir”. Potser ha subestimat el valor de les seves històries de ficció.
RICHARD STALLMAN: Només he escrit tres contes en la meva vida, i ningú ha vist el primer perquè estava força mal escrit.

A.L. : Aquest conte va ser, crec jo, un model indiscutible per a la cultura lliure, i fins i tot per a la ciència-ficció.
R.M.S. : “El dret a llegir” no és gaire bo com a ficció. Sí que és bo com a avís del perill, i ha alentit una resistència contra les “manilles digitals” que segueixen creixent.

A.L. : Cory Doctorow ha escrit recentment un conte sobre els perills de Google, com si aquesta empresa fos una espècie de “Gran Germà”. En qualsevol cas, volia preguntar-li si ha pensat en escriure nous relats de ficció, i en aquest cas quins nous temes plantejaria, tenint en compte els canvis que s’han produït a Internet.
R.M.S. : El meu altre conte, també de ciència-ficció, es diu “Jinnetic Engineering” i està publicat a http://www.stallman.org/articles/jinnetic.html. Penso que és una mica millor com a ficció. No té res a veure amb els temes polítics de la tecnologia actual, sinó en general amb l’ètica. Espera a que torni a tenir inspiració per veure un altre conte.

A.L. : He llegit que no usa telèfon mòbil, no sé si com a forma de resistència al control empresarial o per algun altre motiu.
R.M.S. : És un tema més específic. Un telèfon mòbil seria molt còmode i útil per a mi, però també ho és per al “Gran Germà”. El proveïdor de serveis sempre sap on et situes, i grava aquestes dades permanentment. Un altre perill: els que coneixen els codis poden encendre’l per escoltar-te en qualsevol moment, sense anunciar-se. Alguns crackers saben fer-ho, i per cert el proveïdor i la policia ho saben. Malgrat la comoditat, resistir és el nostre deure ciutadà. No alimentem el Gran Germà!

A.L. : Ens interessa saber com funciona la comunitat del programari lliure per dintre.
R.M.S. : Cada projecte té les seves pròpies pràctiques i costums, perquè no hi ha cap autoritat central sobre la comunitat. Conec els costums de pocs projectes, perquè ja no tinc gaire temps per participar en la programació. Els mètodes i costums del desenvolupament no són el meu enfocament, perquè són un assumpte tècnic. Els assumptes ètics de la llibertat de l’usuari i de la solidaritat social de la comunitat em preocupen més.

A.L. : En ocasions s’insulta i no es proposen arguments, i els blocs de vegades són un mitjà poc adequat per aportar idees. Penso que existeix un sector interessat en desacreditar-lo; també hi ha molts que li donen suport incondicionalment. Eric S. Raymond, per exemple, va arribar a dir de vostè que era un “líder sectari”. Polèmiques apart, ell ha escrit dos assajos de certa importància: “La catedral i el bazar” i “Coneixent la noosfera”. Com valora aquestes aportacions a la teoria?
R.M.S. : Raymond mai ha donat suport a les idees ètiques del moviment del programari lliure, i des de 1998 intenta debilitar el moviment. Penso que el motiu dels seus atacs personals realment no és personal, sinó el desig de disminuir la meva influència per promoure el moviment. De vegades es presenta com ex-defensor fort, encara que mai ens ha donat massa suport. Sospito que ho fa perquè la seva oposició actual tingui més influència contra nosaltres.

A.L. : No sé si aquestes discussions li semblen naturals o si troba massa virulència en el debat plantejat amb el programari lliure. Ha rebut atacs personals? En resum, si pot vostè descriure’ns una mica el perquè d’aquestes friccions dintre del moviment.
R.M.S. : Les friccions principals dintre de la comunitat de programari lliure estan entre els qui donen suport al moviment del programari lliure i els que en donen a la filosofia del “codi obert”. Aquesta última filosofia no parla de la llibertat com a objectiu, no es pregunta si el programari privatiu és ètic o no. No planteja l’assumpte en termes ètics, i no al·ludeix a valors ètics. Esmenta només valors pràctics, com un “model de desenvolupament” per a produir programes còmodes i fiables. Eric Raymond i Linus Torvalds són d’aquest camp. Els seus suggeriments són útils si vols desenvolupar un programa, però fan cas omís de l’assumpte més profund. Vegi’s:
http://www.gnu.org/philosophy/open-source-misses-the-point.html

A.L. : Sé que la terminologia és molt important per vostè. Ens agradaria comprendre per què el “llibertarisme” és tan diferent i controvertit. A Europa, usem “llibertari” com sinònim d’”anarquista”. En canvi, “llibertari” és un concepte força més complicat als Estats Units.
R.M.S. : No és complicat, sinó diferent. En els EUA “libertarian” s’usa únicament per als qui volen eliminar tots els programes estatals de la seguretat social. Volen reduir les funcions de l’estat al nivell mínim. No admeten que el resultat seria la pobresa general amb avantatges per a uns pocs rics, i la destrucció total de la naturalesa. Ayn Rand en va ser un exemple. No tradueixo “libertarian” com a “llibertari”, sinó com a “llibertarià” [libertariano], per evitar confusió. És clar que no sóc llibertarià.

A.L. : Molts llibertarians són els coneguts com “neo conservadors”. El debat és interessant perquè els europeus no comprenem com s’estableixen connexions ideològiques tan contradictòries en aparença. Aquest seria el cas de la relació entre la filosofia d’Ayn Rand i les idees de Jimbo Wales (creador de Wikipedia). L’objetivisme de Rand parla de la primacia individualista i d’un sistema capitalista, mentre que Jimbo Wales, deutor de les novel·les d’Ayn, va crear un projecte d’enciclopèdia lliure que és comunitari i mai individualista.
R.M.S. : No conec prou a Wales com per poder explicar la seva postura.

A.L. : Suposo que, a més, el seu amic John Gilmore no és un llibertari convencional, sinó un llibertari d’esquerres.
R.M.S. : Gilmore és de dretes.

A.L. : John Perry Barlow també és un llibertari, però ell va ser acusat per Richard Barbrook de neoliberal. Podria aclarir-nos aquesta aparent paradoxa?
R.M.S. : Em va sorprendre descobrir en els anys 90 que molts defensors del programari lliure eren llbertarians. Des de fa uns anys fem esforços per a dirigir-nos a l’esquerra, com per exemple al Partit Verd de diversos països.

A.L. : Segons el llibre “Free as in Freedom” de Sam William, hi ha una tensió entre l’Stallman ideològic i l’Stallman hacker. Aquest autor buscava l’origen de les seves idees revolucionàries, i va trobar a Thoreau (escriptor de la utopia Walden) i a l’ambientalista John Muir en el seu corpus ideològic.
R.M.S. : Mai he llegit res de John Muir, i poc de Thoreau. És possible que hagi rebut influències indirectes seves, però no les reconec perquè no conec bé els seus pensaments.

A.L. : Probablement no estigui gaire preocupat sobre com li retratin en el futur, però m’agradaria conèixer les influències (polítiques, ideològiques, artístiques) que vostè obertament reconeix en la seva trajectòria personal i intel·lectual.
R.M.S. : Sóc un “liberal”. En els EUA, “liberal” vol dir “demòcrata social”, més o menys. És donar suport als drets humans i un estat que dirigeixi la societat per eliminar la pobresa, protegir la naturalesa, protegir la salut pública, disminuir els enganys que les empreses fan als ciutadans, acceptar molts estils de vida, etc. Donaria suport als programes socials del “New Deal” de F.D. Roosevelt.
Quan era jove, hi havia un moviment d’igualtat racial, l’oposició a la guerra de Vietnam, el cas Watergate que va desmentir el President Nixon i el va fer dimitir. Moltes lliçons de llibertat i justícia. També hi havia la influència de la comunitat hacker dels anys 70. En aquesta comunitat, composada majoritàriament d’empleats i estudiants de l´MIT i altres universitats, aprenia els beneficis d’una societat de lliure cooperació.

A.L. : Rober Cailliau, un dels pares d’Internet, va declarar fa poc que ja no usa la WWW perquè la seva finalitat era comunicativa i a favor de la llibertat, no una eina per al mercat. Vostè va abandonar el MIT per motius semblants, si no m’equivoco.
R.M.S. : No són semblants. No conec a Cailliau, però no estic ni estava en 1983 en contra del negoci com tal. Estic en contra del programari privatiu. El programari privatiu és el programari no lliure, el programari que priva de la llibertat als seus usuaris.

A.L. : Lamentablement, el Capital sembla devorar-ho tot.
R.M.S. : No exageris! Aquestes declaracions cíniques i simplistes són falses i desanimen la resistència. Els nostres enemics són poderosos però no omnipotents. Resistir és difícil però no impossible. El moviment del programari lliure ha guanyat moltes batalles que jo no anticipava que es guanyarien.

A.L. : La pregunta és la de sempre, com podem lluitar en l’actualitat pel programari lliure?
R.M.S. : Primer, no usis programari privatiu. Defenestra la teva computadora: o llences el Windows de la màquina, o llences la màquina per la finestra. Segon, cal ensenyar als usuaris a valorar la seva llibertat perquè no acceptin el programari que li privi d’ella. També hem de lluitar contra els intents d’imposar lleis que prohibeixen el programari lliure. La Unió Europea, mostrant el seu caràcter no democràtic, ja ha adoptat directives injustes que prohibeixen la distribució de programes lliures que permeten escapar-se de la gestió digital de restriccions (o manilles digitals). Per exemple, prohibeixen la distribució de programes lliures per a reproduir pel·lícules en un DVD. Ara pensa imposar patents sobre idees informàtiques, de manera que qualsevol desenvolupador de programari (que sigui lliure, o privatiu, o d’ús privat) pugui ser demandat per les idees implementades en el seu codi.

A.L. : La seva lluita a favor del programari lliure ha aconseguit crear tota una “cultura lliure”. Quins altres camps de la cultura i el coneixement defensaria, deixant de banda el programari lliure? Per exemple, molts països tenen un sistema educatiu públic mentre que les escoles ensenyen amb llibres que pertanyen a editorials privades. Hauríem de reivindicar un canvi en aquest tipus d’assumptes?
R.M.S. : Les obres educatives han de ser lliures. Vull recordar que Extremadura té el projecte de desenvolupar una sèrie completa d’obres educatives lliures per a totes les classes de les seves escoles.

A.L. : En quin altres lluites polítiques està vostè implicat?
R.M.S. : Dono suport a la lluita pels drets humans i la democràcia, mundialment. També lluito per l’eliminació de l’Organització Mundial del Comerç, i dels Tractats de Baix Salari com GATT, NAFTA, CAFTA, i els bilaterals.

A.L. : Hi ha massa llicències de copyleft? Seria millor tenir-ne més?
R.M.S. : Hi ha desenes de llicències lliures, de les quals unes poques fan copyleft, com la Llicència Pública General (GPL) de GNU. Però el copyleft és normal en el programari privatiu (sic)*, perquè més del 70% dels programes usen la GPL de GNU.

No seria bo tenir més llicències diferents de copyleft, perquè legalment no és possible combinar les obres sota una llicència amb les obres sota una altra.

A.L. : No sé si vostè percep aquesta proliferació de llicències (BSD, Creative Commons, etcètera) com quelcom dolent o si pel contrari és una prova de la pluralitat existent.
R.M.S. : Creative Commons diu que les seves llicències no són per a programari. Per a programari suggereix només la GPL de GNU.

A.L. : Se sent vostè còmode amb l’etiqueta de “guru”?
R.M.S. : Dir-me “guru” és fals, perquè no intento col·leccionar a seguidors, sinó inspirar a activistes. No dic “segueixin-me com mestre”, com un guru, sinó “segueixin-me en l’atac”.

A.L. : Mai li he vist interpretar a “San IGNUci”, però imagino que és una forma de fer broma amb el programari lliure, com si fos una nova religió.
R.M.S. : Té tres metes: burlar-me de la meva reputació de guru, burlar-me de la religió, i ser comediant d’”stand-up”, que sempre ha estat una de les meves ambicions.

A.L. : Llavors, és vostè ateu o agnòstic?
R.M.S. : Sóc ateu practicant i en la meva vida intento propagar l’ateisme. Per a acomiadar-me dic “A cap deu”. Si hi hagués un déu com la cristiandat creu, seria un tirà injust. El 1978 vaig demanar fer una xapa que deia “Impugna a Deu”. Si ho havíem fet amb Nixon, per què no amb un tirà encara pitjor.

A.L. : D’altra banda, quelcom que em crida l’atenció és la seva negativa a intentar predir el futur. Per què la gent (majoritàriament nosaltres, els periodistes) està contínuament intentant descobrir com serà el nostre futur tecnològic?
R.M.S. : Predir el progrés tecnològic té sentit, però no sé fer-ho. El que habitualment em demanen predir és el resultat de la nostra lluita per la llibertat. No ho faig perquè depèn dels actes de tothom. Qualsevol pronòstic sobre el resultat d’una lluita per la llibertat és un intent de profecia autocomplidora. El deure d’un ciutadà no és creure en cap profecia del futur, sinó actuar per realitzar el millor futur possible.

A.L. : Pensa que pot guanyar el premi Turing algun dia o és una utopia?
R.M.S. : Que guanyi un premi no mereix la paraula utopia. Tinc una ambició més gran: eliminar el programari privatiu perquè tots els usuaris de programari siguin lliures. És a dir, l’alliberament del ciberespai. Això sí podria ser anomenat “utopista”. O ets utopista, o ets autopista.

A.L. : A propòsit, està vostè una mica decebut amb el camí que han seguit alguns guanyadors del premi de la Fundació del Programari Lliure? Em refereixo a persones com Guido Van Rossum, que ara treballa per a Google, o Miguel de Icaza, que ho fa per a Novell.
R.M.S. : No els jutjo segons on treballen. No estic en contra del negoci com a tal, no critico a ningú només per treballar per a una empresa. L’important no és qui els paga sinó què fan. No sé el que fa avui dia Guido Van Rossum. Segueix treballant sobre Python? Va fer una bona feina abans, i suposo que la fa encara. Quant a Miguel de Icaza, el critico molt perquè dóna suport a projectes de Microsoft que poden malmetre la comunitat, com OOXML. Tinc sospites que té alguna cosa que veure amb el pacte Novell-Microsoft, però l’important no és el seu motiu, sinó l’efecte. El negoci freqüentment és una temptació per a actuar malament, però el bo o el dolent d’un acte és independent de ser o no ser negoci.

A.L. : La GPL3 ja s’ha publicat. Quin és el següent repte per a la Fundació del Programari Lliure?
R.M.S. : No tenim reptes diferents, sinó problemes que hem de corregir, mentre algunes empreses intenten empitjorar-los. Una llista de problemes:
1- Els dispositius que no funcionen sense programari privatiu. En això anem lentament guanyant, parcialment.
2- Els proveïdors de servei de connexió a Internet els serveis dels quals no funcionen sense programari privatiu. No sé si estem guanyant o perdent en això.
3- La gestió digital de restriccions (DRM). Hem guanyat bastant aquest any en el camp de la música, i també amb la ruptura de l’AACS, però també hem perdut; per exemple, la BBC ha començat a difondre els seus programes amb DRM.
4- Les patents informàtiques. Els EUA recentment les han imposat a Perú, Colòmbia, Costa Rica, i altres països. La Fundació del Programari Lliure (FSF) va a iniciar una campanya contra les patents informàtiques als EUA.
5- La presència de programes privatius en les distribucions de GNU/Linux. Hi ha centenars de versions del sistema GNU/Linux, i es diuen “distribucions”. Fa tres anys, totes les distribucions contenien programes privatius. Fa un any hi havia dos que tenien la política ferma de rebutjar qualsevol programari privatiu: gNewSense i Ututo. Ara està també Gobuntu, distribució germana d’Ubuntu (que segueix contenint programes privatius). No podem suggerir l’ús de Gobuntu, perquè es confon fàcilment amb Ubuntu; no obstant, és un progrés.
6- L’”impost de Microsoft”. Fa poc, els majors venedors de PCs els venien sempre amb Windows, i la llicències de Windows sempre era part del preu. Hem fet un progrés notable aquest any, ja que diverses empreses ja venen PCs al públic amb GNU/Linux. No les venen amb distribucions completament lliures, però no obstant és un progrés, i així hom pot evitar pagar a Microsoft.
7- L’ensenyament de Windows en les escoles, les classes de les quals subjecten als seus alumnes a Microsoft. El suport al programari lliure a Brasil creix, i València ha decidit migrar al programari lliure. Però les regions i escoles que han migrat són una petita fracció del món.
8- El suport del programari lliure per parts dels estats. El gener 2007, Rafael Correa, President d’Equador, va anunciar la decisió de migrar les administracions públiques al programari lliure.

A.L. : Ja estem acabant, Richard. Encara segueix programant, encara que sigui ocasionalment?
R.M.S. : Sí, però no gaire.

A.L. : Ha pensat en tornar com programador?
R.M.S. : No, perquè ja sóc vell, i no puc programar com abans. La nostra comunitat ja té milers de programadores, la meva ajuda com programador no canviaria massa. Si algun dia puc deixar de lluitar, penso visitar a la meva amiga professora de tango per aprendre a ballar bé.

A.L. : Potser Linus Torvalds encara escriu programari perquè sap que aquesta és una bona forma de mantenir “quotes de poder” en el moviment del programari lliure, no creu?
R.M.S. : Vist com n’és de divertida la programació, suposo que ho fa pel plaer de programar. No necessitem inventar altres motius.

A.L. : Moltíssimes gràcies per la seva amabilitat, Richard.

* Diu “Però el copyleft és normal en el programari privatiu, perquè més del 70% dels programes usen la GPL de GNU” en l’original. Deu ser un error de l’entrevistat o del transcriptor, deu voler dir “Però el copyleft és habitual en el programari lliure,…”

Andrés Lomeña va realitzar aquesta entrevista per al bloc versvs’ bloc. Bialisme.com ha realitzat la traducció d’aquesta entrevista de l’original publicat a Entrevista con Richard Stallman.

Publicat el 30.11.07 | Etiquetes: BSD, Creative Commons, DRM, Entrevistes, GNU/Linux, Microsoft, Novell, Programari lliure, Richard Stallman, Ubuntu, Wikipedia, Windows

3 aportacions fins ara a “Entrevista a Richard Stallman: “Malgrat la comoditat, resistir és el nostre deure ciutadà. No alimentem el Gran Germà!””

1. latafanera.net, el 30-11-07 a les 10:46 pm ha aportat:

   Richard Stallman: "Malgrat la comoditat, resistir és nostre deure ciutadà. No alimentem el Gran Germà!"…

   Entrevista a Richard Stallman, sobre les seves influències ideològiques, desenvolupament i particularitats del moviment del programari lliure. No s’està de res: parla del pacte Novell-Microsoft, de política internacional, de les diferents llicènc…

2. Bleend, el 01-12-07 a les 12:03 am ha aportat:

   En la tercera pregunta, en la resposta de Richard Stallman, es dona una adreça:

   http://stallman.org/jinnetic.html

   Sembla ser que és incorrecta

3. Editor de Bitalisme.com, el 01-12-07 a les 12:28 am ha aportat:

   Hola Bleend,

   Gràcies per l’avís. Arreglat.

Podeu deixar un comentari