articles i textos

Windows Bicing

Álvaro Martínez Majado — Sat, 30 Jan 2010 17:37:27 +0000

Tot i les queixes sobre el servei que vaig exposar a l’entrada On he deixat el carnet del Bicing?, val a dir que d’altres vegades he fet servir el Bicing sense (gaire) problemes. Dit això, de nou en la línia de l’entrada esmentada, deixeu-me insistir: hi ha dies que és desesperant.

Aquesta fotografia la vaig fer divendres 29 de gener de 2010, cap a quarts de dues. En ella s’hi poden veure, units, dos serveis que de partida serien molt bona idea, i que esdevenen una complicació per a l’usuari a causa de les males arts de l’empresa gestora:

LHC, a les tres de la matinada

Álvaro Martínez Majado — Sat, 12 Dec 2009 17:20:35 +0000

No sé si l’amable lector haurà tingut l’oportunitat de conèixer l’Octavi, personatge del conte «Demà, a les tres de la matinada». De la creativitat de Pere Calders va néixer aquesta heroica figura, que busca la glòria personal construint un enginy per ser el primer en permetre’s un viatge a la Lluna. Si, en canvi, hagués optat per un projecte més col·lectiu –però igualment nascut de l’empenta per procurar el progrés de la humanitat–, hauria treballat, probablement, en el col·lisionador de partícules que el Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) ha construït en la frontera entre França i Suïssa. La joia del pare de l’Octavi –«El meu fill arribarà més alt que ningú!»– no serà pas menor entre els físics del món real si el famós LHC acompleix les expectatives.

Il·lustració de Sergio Cittolin*

De moment, no és difícil traçar, amb un somriure als llavis, certs paral·lelismes entre la ficció narrativa i el que està passant amb l’LHC; per exemple, en ambdós casos hi ha elements de la quotidianitat que s’entesten en obstaculitzar la correcta posada en marxa de l’aparell. Ningú esperava que funcionés tot a la primera, però no deixa de ser divertit que un tros de baguette que va perdre un alegre ocellet deixés en escac, durant algunes setmanes, un exercici d’enginyeria com aquest^¹. De la mateixa manera, tampoc no deu ser gaire complicat trobar algú com l’Octavi dins el CERN. Algú brillant, passional, decidit, de llargs cabells blancs –per què no?– i samarreta negra.

Aquest individu imaginari de seguida s’avindria a explicar en què consisteix l’LHC. La inquietud divulgadora és habitual en gent com ell:

«Una màquina enorme. I, potencialment, un munt de problemes, també, que només s’esquiven si els de dalt ens concedeixen prou diners i paciència.^² De fet, ara està aturada temporalment.^³ Però si la fem anar bé, serà una meravella. Ens permetrà aprendre molt sobre tot allò que existeix a molt petita escala, a nivell subatòmic, i, de retruc, sobre l’immens cosmos. El físic John Ellis, membre del CERN, diu –llegeixo textualment– que ‘existeixen connexions profundes entre la física de partícules que estudiem al laboratori i la manera com funciona l’univers. En certa mesura, el que fem és aprendre el manual d’instruccions per fabricar un univers’^⁴. Això es concreta en tantes coses que caldrien dies de conversa per acabar la llista! L’explicació bàsica del funcionament de l’LHC és relativament senzilla: només es tracta de fer xocar dos feixos d’hadrons –partícules compostes de quarks–, dirigits a través d’una mena d’acceleradors de partícules secundaris^⁵ i diversos imans molt potents i molt freds^⁶ –a uns 271 graus centígrads sota zero, és a dir, 1,9 graus Kelvin sobre el zero absolut. Així, s’aconsegueix fer-los giravoltar sense xocar amb les parets, en una forma propera a l’espiral, i, a voluntat dels investigadors, col·lideixen controladament, de manera que és possible observar-ne els efectes.»

I és cert que la llista de concrecions es fa llarga –alguns pensen que és ambiciosa en excés. Gairebé es podria dir que la humanitat espera treure de l’LHC el perquè de tot plegat. Ens ha de dir molt sobre l’incipient camp de l’antimatèria, sobre la vinculació entre massa i energia; cal acabar d’entendre el Big Bang, tot simulant algunes de les condicions que es varen donar en aquell moment. D’altra banda, falta comprovar si els resultats dels experiments aporten llum sobre la Teoria de cordes^⁷. El fet que la gravetat sigui més dèbil que la resta de forces fonamentals –força nuclear forta, força nuclear dèbil i força electromagnètica^⁸– inquieta els físics de partícules; i això no pot ser perquè sí. Per ara, se’ls ha acudit que han d’existir onze dimensions, no pas tres (les espacials), més el temps (la temporal), com percebem. En definitiva, s’han de recollir dades del col·lisionador per saber si contradiuen o reforcen les teoritzacions de la física.

Quatre dimensions ja costen de veure; d’on aconseguirem prou imaginació per a onze? És inevitable retreure a l’Octavi la tendència dels físics cap a la xerrameca teòrica. Tot plegat, ben lluny de tocar de peus a terra, no gens propi de les ciències naturals. No me’n podria estar: li faria veure com n’és de contradictori el seu discurs respecte del mètode científic, que consagra l’experimentació com a pedra angular. «A mi no m’ho diguis», em respondria. «Sóc jo qui he fet construir un hula hop de partícules subatòmiques de 27 km de circumferència només per experimentar». Res a dir. Res de res.

Tot i així, entendre el món que envolta l’LHC pot no ser tasca fàcil. Com a mínim, no ho és quan algú creu estar parlant de física de partícules, i paradoxalment, sent anomenar arreu «la partícula de Déu», que el col·lisionador hauria de ser capaç de detectar. «Imagina que, d’allà on hi ha coses, ho treus tot. No vull dir els objectes més visibles i prou: quan dic ‘tot’, és tot, fins a quedar-te amb el que anomenem ‘el buit’. I és que el buit no és no-res; el buit està impregnat pel Camp de Higgs^⁹, un conjunt de bosons de Higgs, partícules invisibles. Quan una partícula intenta passar –explicaria l’Octavi apassionadament, indicant amb un moviment de dits que posi el verb entre cometes– per aquest Camp de Higgs, pot succeir que hi interaccioni o que no. Si no interacciona en absolut, diem que no té massa, com, per exemple, un fotó. Si, per contra, ho fa, diem que sí que té massa, com ara els quarks, que en tenen força.»

L’entusiasme pel coneixement que l’Octavi comparteix amb la majoria de companys del CERN és, precisament, la causa de seriosos enuigs, pacientment continguts, quan algú critica l’elevat preu del projecte o insinua que es dediquen massa esforços a investigacions d’aquest tipus. «El bosó de Higgs és la peça que ens manca d’un trencaclosques, el Model Estàndard de la física de partícules,^¹⁰ del qual ja hem pogut observar la resta de peces, tot i que sabem que no funciona per a totes les circumstàncies. Si les dades que ens dóna l’LHC són contradictòries amb la seva existència, malament rai: senyal que ens hem equivocat de totes totes amb el nostre model teòric. Ja trobarem una altra teoria, més senzilla, més bella. Però segur que mai no podrem detectar-lo si no construïm aparells per experimentar!»

«Experiments» és precisament el nom genèric atribuït als sistemes per a detectar els fenòmens importants que passin dins l’LHC. ATLAS, LHCb, ALICE, TOTEM, CMS i LHCf són sigles que identifiquen els detectors i altres ginys responsables de solucionar, amb sort, alguns dels interrogants que hi ha sobre la taula. El que no detectaran –l’Octavi n’està segur– és una amenaça per a la vida al planeta, contràriament al que s’ha especulat amb alarmisme i barroeria –a parts iguals– des d’alguns mitjans de comunicació. «A la gent li fa por el que desconeix. També deien que amb el mòbil i el microones moriríem tots! Ni forats negres, ni matèria estranya, ni bombolles de buit, ni monopols magnètics: res del que pugui produir l’LHC no destruirà la Terra, ni en les hipòtesis més estrambòtiques. La natura porta milions d’anys produint, amb encara més potència, tot el que l’LHC pugui arribar a fer,^¹¹ i aquí no ha passat res».

És possible que l’empenta del nostre protagonista imaginari no convenci el lector. Per a segons què, i segons com, pot ser més atractiva l’egolatria del personatge de Calders: en el seu nom s’ha recollit, al llarg d’aquestes línies, la veu inaudible de gran part de la comunitat científica, mereixedora d’un crèdit poques vegades reconegut. En qualsevol cas, val la pena aprofitar els paral·lelismes assenyalats –i els que han quedat pendents– per cloure amb les mateixes paraules que el conte: «Això, digui’s el que es vulgui, és història».

Notes

1 “El Gran Colisionador de Hadrones se sobrecalienta por una miga de pan”, Diario Público, 06/11/2009, <http://www.publico.es/ciencias/267420/gran/colisionador/hadrones/sobrecalienta/miga/pan>.

2 “Más presupuesto y tiempo podrían haber evitado la avería del LHC”, Europa Press, 10/09/2009, <http://www.europapress.es/ciencia-00298/noticia-mas-presupuesto-tiempo-podrian-haber-evitado-averia-lhc-20090910163117.html>.

3 “Hadron Collider halted for months”, BBC, 20/09/2009, <http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7626944.stm>.

4 “Entrevista de Eduard Punset con John Ellis, físico teórico del Centro Europeo para la Física de Partículas (CERN). Ginebra, septiembre de 2008”, Redes 23, 15/02/2009, <http://redesparalaciencia.com/wp-content/uploads/2009/02/entrev023.pdf>.

5 GÓMEZ-ESTEBAN, Pedro:“¿Cómo funciona un acelerador de partículas? – Aceleración”, El Tamiz, 2/10/2007, <http://eltamiz.com/2007/10/02/%C2%BFcomo-funciona-un-acelerador-de-particulas-aceleracion/>.

6 EDWARDS, Lin (PHYSORG): “LHC now colder than deep space”, 20/10/2009, <http://www.physorg.com/news175243758.html>. Traducció lliure al castellà a: <http://www.migui.com/ciencias/fisica/el-lhc-ya-esta-mas-frio-que-el-espacio-profundo.html>.

7 CANTEROS, Javier (Comunidad Smart): Teoría de cuerdas: atando las fuerzas fundamentales, 20/09/2005, <http://web.archive.org/web/20060831100814/http://www.comunidadsmart.es/tematicos_detalle.php?id=18>.

8 TEJEIRO, Federico: “Las Fuerzas Fundamentales”, 2003-2009, <http://www.solociencia.com/fisica/particulas-elementales-fuerzas-fundamentales.htm>.

9 Is The Vacuum Empty? The Higgs Field And The Dark Energy, Science Daily, 11/05/2007, <http://www.sciencedaily.com/releases/2007/05/070510111445.htm>. Traducció al castellà a <http://www.latinquasar.org/index.php?option=com_content&task=view&id=211&Itemid=2>.

10 Més informació a <http://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_est%C3%A1ndar_de_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADculas>.

11 La seguridad del LHC. CERN, 2008, <http://environmental-impact.web.cern.ch/environmental-impact/Objects/LHCSafety/LSAGSummaryReport2008-es.pdf>

* Gràcies a Sergio Cittolin per autoritzar la reproducció d’aquesta il·lustració, que no es pot redistribuir segons la llicència general d’aquesta web sinó que té tots els drets reservats © Sergio Cittolin.

Gràcies a Marina Garcia, Marina Grifell i Helena Palomero (Hac d’hac) per l’edició.

Altres enllaços i referències

CALDERS, Pere: Demà, a les tres de la matinada, Barcelona: Edicions 62, 2001.

CALDERS, Pere: Tòpics i subversions de la tradició fantàstica, Carme Gregori Soldevila (ed.), Barcelona: Publicacions de L’Abadia de Montserrat, 2006.

Redes 21: Cómo empezó todo, Smart Planet (prod.), 02/02/2009. <http://www.redesparalaciencia.com/227/redes/redes-21-como-empezo-todo-28-minutos>.

Redes 23: Más allá del átomo, Smart Planet (prod.), 16/02/2009. <http://www.redesparalaciencia.com/263/redes/redes-23-mas-alla-del-atomo-29-minutos>.

Els elements invariables dels programes, sempre en anglès?

Álvaro Martínez Majado — Sun, 04 Oct 2009 13:20:21 +0000

No és la primera vegada, ni serà la darrera, suposo, que en torn a un projecte que té a veure d’una manera o altra amb la informàtica discutim entre els membres d’un equip un assumpte com el següent.

Cal decidir si aquells elements que no es poden localitzar amb facilitat, però que va bé que els entengui quanta més gent millor (per exemple, les paraules que formen una URL), han d’estar en anglès o millor en l’idioma original als parlants del qual va destinat el projecte en qüestió. De vegades és previsible que algú altre que pot compartir, o no, l’idioma original, reaprofiti el codi en el futur.

Doncs bé, avui me n’he adonat que per entrar al panell d’administració del programari SPIP cal accedir a una adreça tipus www.example.com/ecrire/, en francès, i no per això es tracta d’un programa poc utilitzat ni desconegut. Ni molt menys.

Al final aquestes coses no tenen tanta importància com sembla en un principi, però deixar aquests elements en un idioma diferent de l’anglès no té perquè suposar un problema en el futur.

Què passa amb Antònia Font?

Álvaro Martínez Majado — Sun, 13 Sep 2009 14:07:27 +0000

Un amic d’Astúries m’ha fet veure avui que existeix un disc d’Antònia Font que no teníem controlat. Ni ell ni jo, vull dir. El titula Pareix talment una foto. Pel que he pogut llegir a la web de Discmedi, es tracta d’una gravació del concert que van fer a la vila mallorquina d’Artà.

El que m’inquieta és l’any en què està datat. 2008. Això vol dir que des de 2006, amb Batscafo Katiuskas no han fet cap disc original, perquè el darrer, Coser i cantar, és també un recopilatori, de versions, en aquest cas. M’inquieta perquè, repassant les entrevistes publicades en aquest 2009, no hi veig cap referència al projecte Antònia Font, i totes les informacions estan relacionades amb la carrera en solitari de Joan Miquel Oliver. Però segur que se m’han passat per alt més d’una i més de dues…

Per sort podem gaudir de la novetat Bombón mallorquín, l’últim disc de Joan Miquel Oliver, que imagino que em farà passar una bona estona, casi com si es tractés d’Antònia Font, però només casi. Què passa amb Antònia Font? Espero que s’estiguin prenent un temps per tornar a composar, cantar i tocar amb més força si cap que abans.

Als periodistes de guerra

Álvaro Martínez Majado — Sun, 16 Aug 2009 08:00:02 +0000

Sovint se sent dir que, qui no busca problemes, no en troba. L’argumentació és tan coherent amb dites tradicionals i amb el que podríem jutjar com a sentit comú que sembla estèril discutir-la en profunditat.

Però és sabut que les dites es contradiuen entre sí i que el sentit comú és quelcom de vegades massa poc definit com per posar-lo sobre la taula en segon quines circumstàncies. I si hi ha una situació singular, un context en què l’humà és un llop per a l’humà, és en les guerres. En poques altres situacions hi ha tantes oportunitats per a la brutalitat, per a la crueltat, per a la barbàrie.

Hi va haver un temps en la Història en què era d’allò més comú que els escriptors de ficció situessin les seves narracions en temps llunyans, dels quals difícilment en podien tenir notícia els seus coetanis, per tal de ser més lliures a l’hora d’inventar. Per esperonar, és clar, la credulitat dels lectors, o com a mínim per millorar la versemblança d’allò que explicaven. Encara alguns ho fan, i sembla una bona estratègia. I hi ha una altra cosa de la qual la Història ha vist nombrosos exemples, que és que si d’una cosa no se’n parla, és com si no existís.

Si no és per casualitat que existeix el dret a la informació veraç. Si aquesta no és una expressió buida més. Si la paraula periodista no ha quedat encara furtada per aquells que es dediquen al sensacionalisme i al safareig. Si tot plegat en el món de la premsa encara no ha caigut en la superficialitat, als periodistes de guerra:

Gràcies

On he deixat el carnet del Bicing?

Álvaro Martínez Majado — Tue, 28 Jul 2009 08:00:08 +0000

He recordat el calaix on havia deixat el carnet del Bicing, en un lloc no gaire accessible, almenys no estava a mà. Bé: ho he recordat perquè he obert per casualitat el calaix i allà hi era.

Se m’ha acudit que tornaria a fer-lo anar. El Paral·lel ha estat el carrer que m’ha agafat més a prop, la qual cosa és una sort perquè hi ha moltes parades. He agafat una bicicleta i de sobte he recordat que no havia comprovat si li funcionaven els frens. En efecte, no li funcionaven, però no ha estat un problema greu perquè eren les primeres pedalades i encara anava lent. Tan bon punt m’he topat amb la següent parada (uns metres més enllà), he deixat la bicicleta i n’he agafat una altra.

La pastilla de fre estava a tocar de la roda i, és clar, no girava (tot demostrant l’efectivitat de la pastilla i la nul·la utilitat de l’enginy com a bicicleta). L’he canviada de nou, i la nova no tenia la cadena al seu lloc. Fantàstic. «Deu ser que a aquesta parada no li caic bé».

He seguit a peu fins a la següent. He passat la targeta pel lector (que és la manera més amable que se m’ha acudit de demanar-li una bicicleta, «aquesta si pot ser que funcioni, si us plau»). Com si no ho hagués fet: estava espatllat i ni tant sols reaccionava per molt que jo m’esforcés.

Ja recordo per què havia desat la targeta del Bicing al calaix de l’oblit. De cap hi torna.

Només en honor a la veritat, diré que de nou he optat per caminar uns metres i a la següent parada tot ha funcionat, sorprenentment, com se suposa que hauria de funcionar.

(A qui correspongui: si us plau, arregleu el servei, que la idea és bona. Gràcies.)

Malonda torna a El Castell

Álvaro Martínez Majado — Sun, 12 Apr 2009 13:39:07 +0000

Malonda era el director de l’escola El Castell fins que el van expedientar. Un temps després aquest expedient va quedar sobresegut i ara s’anuncia que tornarà a la Direcció que es va veure obligat a deixar. Caldrà veure com avança el projecte del Trabenco.

Reparacions i nou espai per les fotos

Álvaro Martínez Majado — Sat, 11 Apr 2009 00:08:57 +0000

Ja torna a funcionar la portada d’alvaro-martinez.net que feia setmanes que no funcionava i que no havia pogut reparar fins ara per falta de temps. A més he preparat un nou espai per les fotos, espero haver-lo millorat.

Sobresegut l’expedient a Batiste Malonda

Álvaro Martínez Majado — Thu, 25 Dec 2008 09:00:21 +0000

Quan, fa uns mesos, vaig llegir a El Cau del Drac la problemàtica a què s’enfrontava Batiste Malonda, la història em va interessar prou com per escriure un text al respecte: Solidaritat amb l’equip de Batiste Malonda i amb el conjunt de la comunitat educativa d’El Castell. Ara, estic content de rebre la notícia que, no fa gaire, s’ha sobresegut l’expedient que tenia obert, per resolució de la Direció General de Personal de la Conselleria d’Educació del 13 de novembre, que a més ordena que s’aturi tota actuació contra ell.

Per cert que, en la traducció al castellà del text que vaig escriure, han aparegut dos comentaris, firmats per Ester Ortiz i LORENA, que aporten més dades sobre la visió que els que coneixen el projecte de Malonda tenen sobre la seva feina.

La meva col·laboració en els blocs de tecnologia d’Actualidad Blog

Álvaro Martínez Majado — Sun, 09 Nov 2008 22:00:38 +0000

Avui finalitzo la meva col·laboració amb les publicacions digitals de tecnologia d’Actualidad Blog, de l’empresa AB Internet Networks 2008 S.L. Almenys temporalment. El motiu és que passo a col·laborar amb Actualidad Literatura, la publicació literària del grup.

Arran d’això, he confeccionat la següent llista que pretén recollir el que he escrit allà fins al dia d’avui. Una de les coses que he volgut tenir més en compte és l’adequació al format, textos curts però amb la informació essencial. Tant de bo ho hagi aconseguit:

Blumex.

08.07.2008 Se comenta que Microsoft podría ser más receptiva al open source sin Gates
08.07.2008 Las enmiendas-torpedo se han aprobado, pero la última palabra no está dicha
08.07.2008 Liberado el formato de intercambio de datos que usa Google
09.07.2008 Ya no habrá más QuéWeb!s
09.07.2008 Con el iPhone al Guiness
09.07.2008 Una nueva legislación en Irán sobre delitios en línea prevé pena de muerte para bloggers
09.07.2008 Se encuentra un error de software, 33 años después
11.07.2008 Microsoft adquiere Powerset para mejorar su Live Search
12.07.2008 iPhone para leer
12.07.2008 La web del diario Financial Times, a medio rendimiento por robo
13.07.2008 Recordatorios por correo electrónico
13.07.2008 Un extenso manual de administración de servidores Linux, en descarga gratuita
15.07.2008 Edición vandálica en Wikipedia desde un programa de La Sexta
15.07.2008 Miguel Sebastián: «No aplicaremos restricción ni regulación alguna que impida la expansión o desincentive el uso de Internet»
15.07.2008 Para las telecos, ¿lo prometido es deuda?
15.07.2008 Google no entregará datos personales de YouTube a Viacom
16.07.2008 Las compañías de telefonía móvil, contra la propuesta de Bruselas para reducir el precio de los SMS
16.07.2008 Cámara Abierta 2.0 cumple 100 programas
18.07.2008 Un agujero de seguridad en GMail permite averiguar el nombre del propietario de una cuenta
18.07.2008 Presentado el MHP-3200e, un decodificador de TDT compatible con el DNI-e
18.07.2008 Nuevo depósito centralizado de temas para Wordpress
18.07.2008 La posibilidad de registrar dominios .me provoca un caos
20.07.2008 Aviso: los servidores de DNS de varios importantes operadores siguen siendo vulnerables
20.07.2008 Mandriva, a por los ultraportátiles
22.07.2008 Ubuntu vendrá de serie con una carpera de alta seguridad
22.07.2008 ¿Los ratones, en peligro de extinción?
23.07.2008 «Software libre» no quiere decir necesariamente «software gratis»
23.07.2008 El software libre va entrando en las universidades
26.07.2008 Denuncian que un fabricante hace que sus BIOS no funcionen con Linux
26.07.2008 La NASA publica una nueva colección de imágenes del espacio en una web
27.07.2008 Google Gadgets para Linux
28.07.2008 Comunica Mediatraer pide a un blogger que borre unos comentarios de su blog para no acabar en los tribunales
28.07.2008 Se juntan los desarrolladores de tres clientes de MSN Messenger para Linux
29.07.2008 Cuil, nuevo buscador presentado por ex-ingenieros de Google
29.07.2008 Seis diccionarios de Santillana, gratis, en línea
30.07.2008 Curiosa narración en el fichero de ayuda de un programa para Linux
30.07.2008 Cuando Google quiere parecerse a Wikipedia, Wikia responde
01.08.2008 La historia de Windows en capturas de pantalla
01.08.2008 El catalán, a Google Libros
02.08.2008 Nuevos líos con el DRM (ahora, Yahoo!)
02.08.2008 El ordenador donde nació Google
21.08.2008 Debian se puede ejecutar en el teléfono libre FreeRunner
25.08.2008 ¿Falsas? esperanzas para los usuarios de FreeBSD sobre Flash Player
25.08.2008 Microsoft y Novell revalidan su pacto
25.08.2008 Repositorio de juegos para Ubuntu
29.08.2008 Un virus, a bordo de la Estación Espacial Internacional
29.08.2008 reCAPTCHA evita el SPAM y ayuda a la digitalización de libros
31.08.2008 La Mozilla Public License vuelve a estar disponible en Google Code
31.08.2008 Usos curiosos para el USB
31.08.2008 Desarrollado un método para crear una imagen 3D con una cámara con Flash
31.08.2008 Bloggers y agencias de comunicación
02.09.2008 Squeeze se llamará la versión de Debian que vendrá despues de Lenny
02.09.2008 Google presenta un nuevo navegador… a través de un cómic
05.09.2008 Cosas que vamos sacando en claro sobre Google Chrome
05.09.2008 gbrainy llega a la versión 1.0
07.09.2008 ¿Google Barcos?
09.09.2008 El instrumento Reactable gana el premio Golden Nica
09.09.2008 Google se pone a digitalizar las hemerotecas
10.09.2008 Instalar Linux en un USB es fácil con Unetbootin
11.09.2008 Ya está en marcha el LHC
12.09.2008 Comparativa entre distintos reproductores multimedia
12.09.2008 Google News provoca la caída de las acciones de una aerolínea
12.09.2008 Aprender informática leyendo un tebeo
17.09.2008 Día de la libertad de software
17.09.2008 A propósito del periodismo ciudadano: La noche en blanco, en Twitter
19.09.2008 Han descubierto códigos ocultos QR en el iPhone
19.09.2008 La Audiencia de Madrid dictamina que las webs a enlaces P2P no cometen delito
23.09.2008 Las enmiendas-torpedo se votan el día 24 se setiembre
23.09.2008 Se presenta debug_mode=ON
26.09.2006 Ya es posible localizar dónde se tomó una fotografía
26.09.2008 Habrá luces LED en los portátiles DELL
02.10.2008 La Fundación del Software Libre obtiene 10.000 dólares para su lista de máximas prioridades
06.10.2008 Las casas tristes
08.10.2008 Notas digitales
10.10.2008 El proyecto SocialDNS
11.10.2008 Sin cables, sí; pero también sin routers
12.10.2008 La primera revista con tinta electrónica en su portada
13.10.2008 ReportingOn: el Twitter para periodistas
15.10.2008 Debate Hub, software de visualización de debates
17.10.2008 La EPA aprovecha Google Earth para mostrar la potencia de las renovables
19.10.2008 Los oXcars: la excelencia es compartir
29.10.2008 Experimentos en vídeo

Chrome-es.

16.09.2008 Marcadores instantáneos
17.09.2008 Modo incógnito
18.09.2008 Importación de configuración
19.09.2008 Descargas más sencillas
19.09.2008 Chrome en Linux: no cuando, sino cómo
22.09.2008 Cambiar el aspecto a Chrome
26.09.2008 Iron quiere arreglar a Chrome
26.09.2008 ¿Cómo aumentar el número de sugerencias de la barra de direcciones de Chrome?
01.10.2008 Minefield es más rápido que Chrome
13.10.2008 El cómic de Google Chrome, traducido al español