DACCO també són sigles: Diccionari Anglès Català de Codi Obert. Es tracta d’una eina magnífica per a tots aquells catalanoparlants que hagin de parlar anglès en algunes situacions, o viceversa. Les dades, la informació que compon el diccionari en sí, tenen una llicència LGPL. I a més, disposa d’una interfície sota llicència GPL, anomenada qDacco, que permet consultar fàcilment aquest diccionari des de l’escriptori i sense connexió a la xarxa, tant en la seva versió català – anglès com en la versió anglès – català.

No és la única eina que han fet els de l’equip de DACCO. Han fet una altra aplicació d’escriptori, molt útil també, anomenada Catfon, que permet transcriure fonèticament a l’instant una paraula catalana.

Ambdós programes es poden descarregar des de la pàgina web del DACCO, i qDacco a més és als repositoris de Debian, la qual cosa en facilita la instal·lació: només cal fer apt-get install qdacco dacco-eng-users dacco-cat-users.

Alguna vegada havia arribat a fer-lo servir i, no sé ara, però llavors era un cau d’spam. Desconec si segueix sent-ho, però no m’estranyaria que ja no ho fos tenint en compte que no arriben els correus no ja no desitjats, sinó completament legítims.

Un exemple que m’acaba d’ocórrer. He trobat un material que m’ha estat molt útil per preparar l’examen que tinc demà i he pensat que tal vegada seria interessant que el tinguessin també uns quants companys de classe. Ho he enviat a unes trenta adreces, unes quinze de les quals eren de hotmail (cal dir que en classe som uns vuitanta, així que ni tan sols l’he enviat a tothom sinó a la gent amb la qual tinc més contacte). No hi havia ni una sola adreça web ni cap de les paraules que típicament són susceptibles d’inclinar els filtres antispam cap al positiu. No hi havia cap adjunt ni text en HTML, solament la transcripció del text, en format de text pla, que crec que els pot ser d’utilitat a les persones receptores, les adreces de les quals havia posat en còpia oculta. Malgrat totes aquestes precaucions, als pocs segons d’enviar el correu, han començat a arribar-me respostes automàtiques del servidor indicant-me que el missatge no es podia lliurar:

Sending unsolicited commercial or bulk e-mail to Microsoft’s computer network is prohibited. Other restrictions are found at http://privacy.msn.com/Anti-spam/. Violations will result in use of equipment located in California and other states.

La qual cosa vol dir bàsicament que Hotmail ha considerat el meu correu com a spam i que no l’ha lliurat, i a sobre que demostren la seva incompetència m’amenacen amb castigar-me per (suposadament) enviar correu escombraria. Qualsevol dia se li gira el cap al sistema aquest de Hotmail i ordena als servidors de correu de mig món bloquejar la meva adreça.

Per aquella cosa de presupossar bona fe, podria considerar que és un fet aïllat si no fos perquè no és la primera vegada que es presenten aquests problemes. Ja vaig haver de demanar la intervenció dels administradors del meu espai web per un problema similar, a la qual cosa el diligent servei tècnic de ovh (amb qui ho tinc contractat) em va respondre que:

Sembla ser que Microsoft vol que tots els servidors que enviïn molt correu cap a hotmail (com és el cas) s’adhereixin al seu programa http://postmaster.live.com per a evitar l’SPAM.

La qual cosa no sé si és una mesura convenient o no, encara que se’m fa difícil imaginar que fos de justícia que un per un tots els proveïdors de correu electrònic demanessin que t’inscriguessis en les seves llistes. En qualsevol cas, accedir a les seves peticions no ha servit per evitar que els correus que he enviat hagin seguit quedant atrapats pel filtre antispam i desviats cap a la carpeta de correu no desitjat del receptor, sense ser jo avisat d’això ni tan sols mitjançant resposta automàtica del servidor, encara que s’hagi tractat d’un correu enviat a una sola persona i no a diverses.
Com internauta que sóc, l’spam em repugna, i donaré suport a qualsevol iniciativa per a eradicar-ho. Però això fins i tot posa en perill la comunicació, perquè no hi ha manera de saber si un correu enviat des d’una adreça que no sigui @hotmail.com arriba o quedarà en la carpeta de correu escombraries (perquè sembla que els correus que s’envien des d’adreces @hotmail.com tenen més facilitats per arribar, però tampoc he pogut comprovar-ho de forma fefaent). Au, va! Segur que no és tan complicat fer un sistema antispam més o menys competent! El filtre de GMail, el servei de Google, no és perfecte, però sens dubte és molt millor.

Però no. No faran alguna cosa bona com spamassassin, ni tan sols res semblant al filtre de GMail. Microsoft ha demostrat la seva incompetència en reiterades ocasions, l’última potser sigui la del llançament de Windows Vista. I no és l’únic problema de Windows Live Hotmail: la seva interfície és manifestament millorable, des del punt de vista de la usabiliitat i també la seva programació; les seves mesures de seguretat són bastant inútils i molt molestes per l’usuari; sempre ha anat diversos passos per darrere dels seus competidors quant a l’oferta d’espai en disc es refereix; fomenta l’enviament de correus plens de codi HTML (això sí, després el seu filtre antispam és extraordinàriament rigorós); etcètera.

Si vols estar més o menys segur que el que t’envien t’arriba, si vols un correu electrònic còmode i útil, si us plau, abandona Hotmail i utilitza qualsevol de les seves alternatives! No a Hotmail!

Quan un usuari introdueix una URL a l’eina de validació, la pàgina de resultats mostra un favicon verd si la URL passa la prova o un de vermell en cas que la web indicada no sigui vàl·lida.

Es tracta d’una curiosa forma de visualització de d’informació: amb un cop d’ull es pot comprovar el resultat de les proves.

Álvaro Martínez Majado – Els precedents es remunten al desembre passat. Els assoliments en la desencriptació d’aquest format que s’anaven aconseguint s’anaven implementan en un programa anomenat BackupHDDVD, anunciat en un altre dels fòrums doom9 per l’usuari muslix64. “Qui és vostè?”, es pregunta a si mateix en l’arxiu que recull les respostes a preguntes freqüents annex al programa. “Només un tipus normal, a qui li agrada la criptografia i no li agrada el DRM”, respon.

El programa va ser rebut amb cert escepticisme pels internautes. Van haver d’aparèixer articles a Engadget i Slashdot corroborant la informació perquè fos pres seriosament. De nou, apareixen millores i comentaris que nodreixen el programa i el converteixen en una obra col·lectiva. Poc triga a aparèixer BackupBluray, anàleg a BackupHDDVD però per al seu format alternatiu, el BlueRay.

Ara mateix, és impossible accedir a la pàgines oficials en SourceForge de BackupHDDVD, ja que el popular servei d’allotjament de projectes lliures va atendre a la petició de la Motion Picture Association of America de retirar el projecte dels seus servidors, segons va informar Slashdot.

Aquests programes tenien diverses limitacions conegudes pels seus desenvolupadors, així que el treball va seguir. Particularment en els fòrums de doom9. La novetat de la troballa d’arnezami és que una única clau (processing key) serveix per a saltar-se la protecció de tots els discos HDDVD i BlueRay editats fins a ara. L’explicació que la mateixa clau de processament serveixi per a ambdós formats cal buscar-la en què comparteixen l’esquema que especifica l’estàndard AACS de gestió de drets digitals.

Fins a aquí, seria una altra història d’un intent de la indústria d’evitar la còpia desbaratat per un grup d’intrusos. Però no acaba aquí. Chester J. Millisock mana a Digg, el portal de notícies on el més votat pels seus usuaris arriba a portada (similar a Menémae), un article de Rudd-O titulat Spread This Number que conté, per suposat, la famosa clau i demana a la gent que la guardi i la hi passi als seus amics. Després de molta activitat, molts comentaris i molts vots, Digg li esborra la seva contribució i el seu compte d’usuari, tal com explica a How I got banned from Digg.

Jay Adelson, responsable de Digg, va explicar unes hores més tard en el blog oficial que “els propietaris de la propietat intel·lectual” els havien “notificat” que les entrades de Digg en les quals es podia llegir el codi constituïen una violació dels seus drets. Així les coses, havien procedit a esborrar-les. Cap destacar, no obstant això, que HD-DVD va patrocinar un dels esdeveniments organitzats per Digg. El missatge acabava amb un “gràcies per la vostra comprensió”.

No obstant això, la resposta era, ja, impossible d’aturar. La notícia de la censura s’estenia per Internet molt més ràpidament que la notícia del crackeig en si. Els usuaris de Digg van decidir intentar ocupar la portada amb notícies directa o indirectament relacionades amb el crackeig i la censura. I ho van aconseguir, tal com demostra una captura de pantalla feta per l’usuari taikochu de Flickr.

Finalment, un altre responsable de Digg, Kevin Rose, va publicar una nova nota en el blog oficial titulada Digg This: 09-f9-11-02-9d-74-i3-5b-d8-41-56-c5-63-56-88-c0 en la qual anima als seus usuaris al fet que votin la notícia encara publicant el codi, malgrat els problemes que els pot causar perquè “després de veure centenars d’històries i llegir milers de comentaris, ho heu deixat clar. Preferiríeu veure com digg s’enfonsa barallant abans que veure com se sotmet a una companyia major. (?) Si perdem, què dimonis, almenys haurem mort lluitant”.

Les hores de lluita contra la censura

En un joc entre enginyós i irònic, els internautes van buscar maneres de demostrar als que creien el contrari que no hi havia res d’il·legal en publicar la dada. Així, sostenien que la famosa cadena de números i lletres era:

- La cançó de l’estiu: Oh nine, ef nine.
- Una línia de productes, principalment de roba.
- Un nom de domini: http://09-f9-11-02-9d-74-i3-5b-d8-41-56-c5-63.com
- Un altre nom de domini, encara que no s’allotgés res en ell:
http://www.09f911029d74i35bd84156c563.com/
- Les respostes a un test
- Una llista d’elements amb llicència lliure.

Però “en cap cas es tracta de la clau per a saltar-se la protecció dels HD-DVD”, podia llegir-se en alguns comentaris irònics. Aquestes són les conseqüències de la rebel·lió de digg: contingut molt divers per a difondre una sèrie de números i lletres. Clar que, per a molts, és més que una simple cadena de caràcters.

Álvaro Martínez Majado (Traduït per Josep Maria Andrés) — “Així que aquest és el principi per mi, suposo. Mai vaig pensar que iniciaria el meu propi weblog. L’únic que podia pensar, cada vegada que en volia començar un era: “però qui el llegirà?” Suposo que no tinc gens que perdre” Així començava el primer apunt del bloc Bagdad Burning, escrit per una dona de classe mitjana iraquiana que en poc temps va aconseguir reunir a molts lectors interessats a informar-se dels estralls que la guerra causava a l’Iraq.

Els arxius de Bagdad Burning recullen els apunts realitzats durant la postguerra. No estan escrits des d’una redacció, sinó des de l’ordinador personal de Riverbend, sobrenom que fa servir la blogger. Això li permet fer-se eco de remors, converses i successos d’interès que mai podrien formar part de les notes de les agències de premsa.

En l’article que, a dia d’avui, és l’últim publicat a Bagdad Burning, Riverbend inclou “a mode de nota personal” l’anunci que una cosa que la seva família ha discutit “dotzenes de vegades”, el marxar de l’Iraq, finalment succeirà. Ella i la seva família estan pensant ara quina és la millor manera d’arribar fins a Síria o Jordània, els únics països als quals es pot viatjar des de l’Iraq sense visat.

Queda a l’aire la pregunta de si Bagdad Burning continuarà com bloc o no. Qui sap si, a partir d’ara, els lectors del bloc de Riverbend el visitaran per a conèixer els problemes que pateixen les persones que es veuen obligades a emigrar.

Més informació

• Riverbend deja Irak, article a Guerra Eterna del periodista Iñigo Sáenz de Ugarte

Álvaro Martínez Majado – Diversos usuaris de Flickr han rebut invitacions per a unir-se a aquest grup que pretén dur a terme un projecte global de fotografia d’un dia de durada. No obstant, al tractar-se d’un grup públic, qualsevol pot apuntar-se encara que no tingui invitació a l’adreça http://www.flickr.com/groups/24flickr/

A la presentació del grup es demana als usuaris que el dia 5/5/2007 es duguin la càmera a tot arreu. Estan convocats a enviar la millor fotografia que facin al grup, que conta ja amb més de 5000 membres i 13 administradors. A més se’ls demana que incloguin la informació geogràfica del lloc on van prendre la instantània (geotagging) mitjançant l’aplicació web organizr que Flickr posa a la disposició de professionals i aficionats per a organitzar les seves fotografies.

D’entre totes les fotos recollides se seleccionaran algunes que formaran part d’un llibre anomenat també 24 hours of Flickr i es mostraran en esdeveniments patrocinats per Flickr que tindran lloc aquest estiu.

Per a evitar que algú caigui en la temptació d’enviar al grup fotografies fetes dies abans, ara mateix està deshabilitada aquesta possibilitat i no s’habilitarà fins al mateix dia 5. No obstant, això no ha servit d’impediment perquè els membres vagin escalfant motors: als fòrums de 24 hours of Flickr ja es plantegen discussions tals com què van fer el 5/5/2006 o què tenen pensat per al mateix dia d’aquest any.

Aquest text es pot distribuir segons l’establert en la llicència Creative Commons Reconeixement 2.5 Espanya

El maig de 2004 va néixer el projecte Debian Women. El nom és bastant explícit, però no tant com podria semblar. Reaccions? Moltíssimes. N’hi ha prou amb analitzar els títols dels articles publicats al respecte en els mesos posteriors: des del neutral “Nace “Debian Women” de Barrapunto al més contundent “Debian Women: Geeks feministes en acció” de Newsforge.

Álvaro Martínez Majado – Debian [1] es defineix a si mateix com “el sistema operatiu universal”. El cert és que des del punt de vista tècnic va camí de ser-ho, si no ho és ja: existeixen versions per a molts tipus de màquines i sovint es considera el sistema operatiu amb nucli Linux més usat tant en servidors com en escriptori si es tenen en compte les anomenades Custom Debian Distributions [2].

No obstant això cal considerar també el punt de vista social. Què seria de Debian sense ell? Sense anar més lluny, el document que vertebra la comunitat de Debian és el seu Contracte Social. Des de Debian Women ens indiquen que Debian encara no és universal del tot: falta l’aportació de la meitat de la població. Per això Amaya Rodrigo, membre de Debian Women, defineix amb humor el projecte com “l’últim pas cap a la Dominació Total del Món”, tot recordant una broma tradicional de l’entorn de Debian.

Les xifres posen sobre la taula que només un 1% de l’equip de desenvolupament de Debian són dones. Aquesta situació és extensible a l’àmbit del programari lliure en general. I probablement al del programari en general. Per això va sorgir Debian Women: per discutir els perquès, per buscar solucions, per animar a més dones a què aportin el seu granet de sorra, per demostrar a les nouvingudes que no estan soles i acollir-les. I per a més: per investigar casos de sexisme dins de Debian (sexist language in debian instructions/documentation), per denunciar-lo mitjançant el sistema habitual d’informe d’errors si cal (Bug#263084: Please change sexist language in debian (English) webpages), per oferir conferències en Universitats i en escoles, i per suposat, per millorar Debian.

Un dels aspectes en què més insisteixen les i els participants de Debian Women és en el de la visibilitat. Consideren necessari no només que les dones estiguin presents en Debian com en qualsevol altre àmbit, sinó que a més es noti. Perquè si no es nota es produeixen els mateixos efectes que si no estan presents: una dona que vulgui contribuir se sentirà fora del seu àmbit. A Debian Women es treballa dia a dia per destruir l’estereotip que defineix la tecnologia com alguna cosa essencialment masculina. En definitiva, és el trasllat al món de la informàtica del treball contra els essencialismes que ja s’ha donat en l’àmbit dels estudis de gènere en altres disciplines.

Des del moment en què diferents portals van recollir la notícia del naixement Debian Woman ha registrat algunes dures crítiques:

Una de les habituals és difícilment sostenible: Se l’acusava de dividir Debian. Debian Women és un subporojecte oficial de Debian, així que no sembla probable que es fomentin divisions.

Una altra de les crítiques planteja que Debian Women no té sentit. Creuen els crítics que en el moment d’asseure’s davant de l’ordinador tothom és igual i ningú està oprimit.

L’última crítica habitual és que s’incorre en discriminació perquè s’entén que és cal atendre necessitats especials.

Malgrat els intents que els intents dels integrants de Debian Women de defensar-se d’aquestes crítiques no sempre han resultat fructuosos, probablement el fet mateix de generar el debat sigui, en definitiva, una virtut d’aquest projecte.

Notes

[1]: Debian és un sistema operatiu lliure. Per saber més sobre Debian, es pot consultar Debian a la Viquipèdia o la web oficial de Debian.

[2]: Una Costum Debian Distribution és una distribució derivada de Debian creada per atendre les necessitats d’un grup determinat de persones. Es tracta de distribucions 100% compatibles amb Debian. Hi ha qui considera Ubuntu com una d’elles per ser una distribució derivada de Debian, però no consta a la llista oficial de Custom Debian Distribution.

Referències

• Presentació d’Amaya Rodrigo sobre Debian Women.
• Nace “Debian Women”, article a Barrapunto.
• Web oficial de Debian Women.
• Custom Debian Distribution

Més informació

• Cómo animar a las mujeres a Linux [còpia en memòria cau d’archive.org].

Aquest text es pot distribuir segons el que s’estableix en la llicència Creative Commons Reconeixement 2.5 Espanya.

Álvaro Martínez Majado – Es tracta d’una sèrie d’scripts que actuen quan el propietari no és a casa. Tant sols cal una webcam compatible amb Linux, un adaptador de bluetooth per USB, un telefon mòbil que disposi d’aquesta tecnologia i seguir el manual d’instruccions.

El funcionament és el següent: quan el propietari marxa la vídeo-vigilància s’activa perquè el dispositiu de bluetooth per USB no troba el seu telefon mòbil. La càmera web queda, per tant, en espera de detectar algun moviment.

Si en detecta algun s’executa una acció automàticament prèviament establerta pel propietari. En el cas de l’exemple que hi ha al manual sona una alarma, però tal com explica Edu Herraiz és possible fer que el sistema envii un SMS o un correu electrònic al propietari per tal d’advertir-lo.

Un cop torna el propietari, el sistema de vigilància mostra un quadre de diàleg afirmant que s’ha desactivat. Això és així perquè de nou el dispositiu bluetooth detecta el telefon mòbil. D’aquesta manera, d’una banda, es garanteix la privacitat del propietari (en el cas que aquest hagi manipulat l’script perquè gravi les sessions de vigilància, per exemple) i s’evita que les accions previstes per l’intrús s’executin.

Evidentment no es tracta d’un sistema pensat per a entorns que requereixen una alta seguretat, sinó més aviat com a curiositat pels propietaris de sistemes GNU/Linux a qui els faci gràcia tenir un petit sistema domèstic d’aquestes característiques. Tot i així, com que al manual només s’hi explica el punt de partida, està oberta la porta a futures millores i correccions.

Més informació

• Howto: Video vigilancia en linux, publicació original a BULMA
• Descàrrega del manual “Video vigilancia en Linux” en PDF

Álvaro Martínez Majado – OCRopus, nom que rep el projecte, va ser anunciat el 9 d’abril en el Google Code, blog oficial de Google.

El dirigeix Thomas Breuel, professor d’Enginyeria Informàtica en la Technical University of Kaiserslautern (Alemanya) i màxim responsable grup d’investigació Image Understanding and Pattern Recognition que depèn del German Research Center for Artificial Intelligence. Compta amb una àmplia experiència en el camp i del seu currículum destaca el treball com investigador realitzat centres de prestigi com el Xerox PARC o l’IBM Almaden Research Center.

El seu desenvolupament, que durarà almenys tres anys, es basarà en part en l’OCR Tesseract desenvolupat per HP i que Google va alliberar fa uns mesos, un altre projecte de Google de modelització del llenguatge i porcions de programari de reconeixement d’escriptura.

L’equip de desenvolupament pretén que aquest OCR pugui treballar amb textos escrits en el major nombre d’idiomes possible. El fet que OCRopus generi arxius HTML és un avantatge en aquest sentit ja que existeix la possibilitat almenys teòrica de reproduir molts idiomes de forma estàndard. A més serà capaç de reconèixer SPAM basat en imatges i fins i tot de trencar alguns CAPTCHAs, encara que això últim no és una característica en la qual s’estigui centrant el treball.

Més informació

• Pàgina oficial d’OCRopus
• Announcing the OCRopus Open Source OCR System, la nota oficial de Google
• Google impulsa un OCR de codi obert, discussió a Barrapunto

Aquest text es pot distribuir segons l’establert en la llicència Creative Commons Reconeixement 2.5 Espanya

Álvaro Martínez Majado – Seebytouch és un programa per a KDE (sobre GNU/Linux) i Mcrosoft Windows que tradueix les imatges d’ordinador a un format determinat que reconeix un dispositiu de maquinari associat. Així, permet a l’usuari notar amb el tacte la imatge que hi ha a la pantalla.

En el vídeo de demostració, la persona que l’usa és capaç d’identificar amb el tacte que la imatge que hi ha en pantalla representa un llapis.El projecte consta de dues parts: el programari en sí, que és programari lliure sota els termes de la llicència general pública de GNU; i un manual que explica com construir el maquinari requerit, que també està disponible sota una llicència lliure, la GFDL.

El manual inclou imatges per facilitar la tasca. Un cop construït, el maquinari es pot connectar per USB o per pot de sèrie i ja està preparat per funcionar. A més, en el paquet en què es pot baixar el programa hi ha imatges d’exemple de formes bàsiques (cercle, el·lipse, creu, etc) per poder provar el seu correcte funcionament.

Més informació

• Pàgina oficial de SeeByTouche
• Pàgina de donacions per a Seebytouch