Sou a: Inici / Textos en català / Als periodistes de guerra /
Sovint se sent dir que, qui no busca problemes, no en troba. L’argumentació és tan coherent amb dites tradicionals i amb el que podríem jutjar com a sentit comú que sembla estèril discutir-la en profunditat.
Però és sabut que les dites es contradiuen entre sí i que el sentit comú és quelcom de vegades massa poc definit com per posar-lo sobre la taula en segon quines circumstàncies. I si hi ha una situació singular, un context en què l’humà és un llop per a l’humà, és en les guerres. En poques altres situacions hi ha tantes oportunitats per a la brutalitat, per a la crueltat, per a la barbàrie.
Hi va haver un temps en la Història en què era d’allò més comú que els escriptors de ficció situessin les seves narracions en temps llunyans, dels quals difícilment en podien tenir notícia els seus coetanis, per tal de ser més lliures a l’hora d’inventar. Per esperonar, és clar, la credulitat dels lectors, o com a mínim per millorar la versemblança d’allò que explicaven. Encara alguns ho fan, i sembla una bona estratègia. I hi ha una altra cosa de la qual la Història ha vist nombrosos exemples, que és que si d’una cosa no se’n parla, és com si no existís.
Si no és per casualitat que existeix el dret a la informació veraç. Si aquesta no és una expressió buida més. Si la paraula periodista no ha quedat encara furtada per aquells que es dediquen al sensacionalisme i al safareig. Si tot plegat en el món de la premsa encara no ha caigut en la superficialitat, als periodistes de guerra:
Gràcies
© 2009, Álvaro Martínez Majado | Contactar | Funciona amb programari lliure | Els textos d'aquesta web, a no ser que s'hi indiqui explícitament el contrari, es poden fer servir segons el que s'estableix en la llicència Creative Commons Reconeixment Compartir Igual